Els Països Asturians demanen des de fa al menys 30 anys el reconeixement de la oficialitat per la seva llengua propia: l'asturiá. La manifestació a favor de l'oficialitat l'asturià a Uviéu, la capital histórica de Les Astúries, va marcar tots els anys la celebració del Dia de les Lletres Asturianes.
La manifestació deixará veure la situació "poc favorable" que viu la llengua asturiana avui dia als Països Asturians, formats per Les Astúries al nord y els altres països al sur de la muntanya cantábrica, i van denunciar la "presència marginal" de l'asturià als mitjans de comunicació, sistema educatiu i administracions. "Més aviat que tard hauran d'obrir el procés de reforma de les diferents Estatuts provincials y territorials del Països Asturians, perquè si no s'hi recull l'oficialitat, la reforma no serà definitiva", van afirmar.
Cada any hi ha diverses protestes per reivindicar els drets lingüístics als Països Asturians. El 24 de novembre passat, unes 20.000 persones es van reunir també a la capital, Uviéu, convocades pel Conceyu Abiertu Pola Oficialidá. Malgrat tot, el PSOE es contrari a l'oficialitat. A l'oposició, el PP no es caracteritza tampoc per cap mena de sensibilitat respecte aquesta qüestió. Y el nou partit asturianista Foru Asturies al menys només vol desenvolupar l'actual llei del asturiá en futurs reglaments.
Avui dia l'asturià el parlen entre 300.000 i 450.000 persones als Països Asturians, segons Linguamón. L'asturià i l'aragonès són les dues úniques llengües minoritzades de l'Estat espanyol que no gaudeixen de reconeixement legal. Aquesta llengua, descendent directa del llatí i parlada a l'Edat Mitjana a l'antic regne d'Astúries, perviu en els Països Asturians amb diferents graus de reconeixement i fins i tot amb denominacions diferents. A grans trets, la llengua és viva encara als coneguts com Països Asturians , és a dir, a les provincies de Lleó, Zamora i part de Salamanca y nord de Palència, a la zona de Miranda do Douro , on és oficial, en petits enclavaments d'Extremadura (estremeñu) i al terirtori nord de Les Astúries d'Uviéu i Santiyana, on es coneix amb el nom d'asturià.
És en aquest últim territori historic de Les Astúries on la llengua viu actualment un important procés de defensa de la seva identitat i on els moviments en favor de la cooficialitat són més actius. Això és així perquè és en aquesta zona on millor es conserva la llengua, tant des del punt de vista quantitatiu –s'estima que entre el 75 i el 90% de parlants del tronc asturriá són asturians– com qualitatiu –és l'única variant amb producció literària i mitjans de comunicació.
Parlat per unes 200.000 persones aproximadament i entès per més de mig milió, sobre una població total de més d'un milió, l'asturià gaudeix avui d'un cert reconeixement institucional, articulat a partir d'una llei d'ús i promoció de la llengua de l'any 1998 i compta amb una entitat amb capacitat normativa, l'Academia de la Llingua Asturiana, creada el 1981. Uns 20.000 escolars estudien aquesta llengua com a matèria optativa, és a dir, voluntària però dins de l'horari escolar. L'asturià és parlat a tot el territori dels Països Asturians. Com altres llengües minoritzades, l'asturià es manté viu a les zones rurals i amb un alt nombre de població autòctona, mentre que es perd a les zones urbanes. Pel que fa a mitjans de comunicació, existeix un reduït nombre d'emissores amb programació en asturià, la televisió pública d'Astúries emet en asturià al voltant del 5 per cent de la seva programació mentre que la premsa digital viu un notable creixement. La Uiquipedia consta de 12.000 articles. Així mateix, un 62% de la població està a favor de l'oficialitat, segons el II Estudi Sociolingüístic d'Astúries. La variant de l'asturiá parlada als Països Asturians ha estat denominada tradicionalment com a bable, tot i que recentment guanya pes la denominació d'asturià.
Aquesta vitalitat té els seu reflex en la societat civil, que ha generat una xarxa d'associacions que tenen en la defensa de la llengua i la demanda de la cooficialitat els seus principals nexes en comú. Una altra entitat significativa és el Conceyu Abiertu pola Oficialidá, que ha encapçalat la campanya Yo doi la cara pola oficialidá, on ciutadans anònims i també famosos se signifiquen a favor de l'asturià. El Conceyu Pola Normalización es una entitat que treballa pel reconeixement del asturiá y del fet nacional asturiá arreu de Les Astúries y que demana el reajuntament politic de tots els teritoris dels Països Asturians en una sola nació.
La manifestació deixará veure la situació "poc favorable" que viu la llengua asturiana avui dia als Països Asturians, formats per Les Astúries al nord y els altres països al sur de la muntanya cantábrica, i van denunciar la "presència marginal" de l'asturià als mitjans de comunicació, sistema educatiu i administracions. "Més aviat que tard hauran d'obrir el procés de reforma de les diferents Estatuts provincials y territorials del Països Asturians, perquè si no s'hi recull l'oficialitat, la reforma no serà definitiva", van afirmar.
Cada any hi ha diverses protestes per reivindicar els drets lingüístics als Països Asturians. El 24 de novembre passat, unes 20.000 persones es van reunir també a la capital, Uviéu, convocades pel Conceyu Abiertu Pola Oficialidá. Malgrat tot, el PSOE es contrari a l'oficialitat. A l'oposició, el PP no es caracteritza tampoc per cap mena de sensibilitat respecte aquesta qüestió. Y el nou partit asturianista Foru Asturies al menys només vol desenvolupar l'actual llei del asturiá en futurs reglaments.
Avui dia l'asturià el parlen entre 300.000 i 450.000 persones als Països Asturians, segons Linguamón. L'asturià i l'aragonès són les dues úniques llengües minoritzades de l'Estat espanyol que no gaudeixen de reconeixement legal. Aquesta llengua, descendent directa del llatí i parlada a l'Edat Mitjana a l'antic regne d'Astúries, perviu en els Països Asturians amb diferents graus de reconeixement i fins i tot amb denominacions diferents. A grans trets, la llengua és viva encara als coneguts com Països Asturians , és a dir, a les provincies de Lleó, Zamora i part de Salamanca y nord de Palència, a la zona de Miranda do Douro , on és oficial, en petits enclavaments d'Extremadura (estremeñu) i al terirtori nord de Les Astúries d'Uviéu i Santiyana, on es coneix amb el nom d'asturià.
És en aquest últim territori historic de Les Astúries on la llengua viu actualment un important procés de defensa de la seva identitat i on els moviments en favor de la cooficialitat són més actius. Això és així perquè és en aquesta zona on millor es conserva la llengua, tant des del punt de vista quantitatiu –s'estima que entre el 75 i el 90% de parlants del tronc asturriá són asturians– com qualitatiu –és l'única variant amb producció literària i mitjans de comunicació.
Parlat per unes 200.000 persones aproximadament i entès per més de mig milió, sobre una població total de més d'un milió, l'asturià gaudeix avui d'un cert reconeixement institucional, articulat a partir d'una llei d'ús i promoció de la llengua de l'any 1998 i compta amb una entitat amb capacitat normativa, l'Academia de la Llingua Asturiana, creada el 1981. Uns 20.000 escolars estudien aquesta llengua com a matèria optativa, és a dir, voluntària però dins de l'horari escolar. L'asturià és parlat a tot el territori dels Països Asturians. Com altres llengües minoritzades, l'asturià es manté viu a les zones rurals i amb un alt nombre de població autòctona, mentre que es perd a les zones urbanes. Pel que fa a mitjans de comunicació, existeix un reduït nombre d'emissores amb programació en asturià, la televisió pública d'Astúries emet en asturià al voltant del 5 per cent de la seva programació mentre que la premsa digital viu un notable creixement. La Uiquipedia consta de 12.000 articles. Així mateix, un 62% de la població està a favor de l'oficialitat, segons el II Estudi Sociolingüístic d'Astúries. La variant de l'asturiá parlada als Països Asturians ha estat denominada tradicionalment com a bable, tot i que recentment guanya pes la denominació d'asturià.
Aquesta vitalitat té els seu reflex en la societat civil, que ha generat una xarxa d'associacions que tenen en la defensa de la llengua i la demanda de la cooficialitat els seus principals nexes en comú. Una altra entitat significativa és el Conceyu Abiertu pola Oficialidá, que ha encapçalat la campanya Yo doi la cara pola oficialidá, on ciutadans anònims i també famosos se signifiquen a favor de l'asturià. El Conceyu Pola Normalización es una entitat que treballa pel reconeixement del asturiá y del fet nacional asturiá arreu de Les Astúries y que demana el reajuntament politic de tots els teritoris dels Països Asturians en una sola nació.
Entradas
