jueves, 30 de abril de 2009

Nuevu llibru sobre la gaita na Asturies de Santiyana




Nuevu llibru sobre la gaita na Asturies de Santiyana




Roberto Diego Romero, músicu y ex-componente del grupu musical Luétiga, publicó hai poco un trabayu d'investigación etnolóxica nel occidente de Cantabria, baxo'l títulu 'La gaita cántabra', editáu por Cantabria tradicional y col patrociniu de la Conseyería de Cultura. Diego, que ye amás director de la Escuela de Música Popular de Santander y monitor de gaita, elimina asina los «vieyos clixés» sobre esti instrumentu en Cantabria, y llueu d'un gran trabayu de campu, blibliográficu y d'hemeroteca, la conclusión a la que llega ye que la gaita tien entidá propia nes tierres del occidente de Cantabria, na vieya Asturias de Santiyana, en concretu nes zones limítrofes con Asturies d'Uviéu, la Llébana y Valles del Nansa y Valdáliga, «ya que yera l'instrumentu rei col tambor nes verbenes y romeríes».


Documentadísimu estudiu de la presencia de la gaita nel folclore del occidente de Cantabria. El llibru dispón de multitú de fotografíes antigues de gaiteros del país, fiestes, romeríes, etc., y una amplia recopilación de cites sacaes de la vieya prensa santanderina sobre l'usu d'esti instrumentu nes fiestes del país: la gaita asturiana qu'él mesmu apoda de cántabra. Una colección de partitures de temes tradicionales montañeses pa gaita pieslla esti interesante llibru que pue comprase a un preciu de 29 euros.


Hai dos décades considerábase como un instrumentu ayenu a Cantabria y a los sos tradicionales pitos castellanos del oriente y sur de la rexón.-Ye cierto. Muncha xente pensaba que s'intentaba emular al folk asturianu del occidente, pero hoi en día ye unu de los 'buques insignies' de les escueles de folclore, de les bandes de gaites y de los grupos de folk.




ENTREVISTA A ROBERTO DIEGO:




-Explíqueme que diferencias existe entre la gaita asturiana y la cántabria?-Desde el punto de vista de la construcción del instrumento, ninguna. Lo que varía es la digitación del puntero que tiene una técnica diferente, más arcaica, y que en los valles del Nansa y Liébana los maestros gaiteros tocaban un repertorio autóctono, como canción montañesa y jotas.




-En los primeros discos de Luétiga, utilizaban la denominación asturcántabra. ¿Qué ha cambiado?-Eso es verdad, tal vez porque no se había profundizado en su estudio, por un cierto complejo, no sé. Es la nueva generación de gaiteros la que ha empleado el término gaita cántabra y me parece un acierto, porque de Oviedo para allá es tipológicamente diferente y la llaman gaita gallega. En cambio lo que varía entre el oriente asturiano y el occidente cántabro es el repertorio y la técnica interpretativa.




-Para el libro, ha contactado con un total de veinte gaiteros de corte tradicional. ¿Qué enseñanzas le han trasladado?-Han sido unos auténticos maestros que conocí en Ribadedeba Lamasón, Ferrerías, Tudanca, Llébana, Val de San Vicente, etc. Eran los reyes en las romerías. Siempre se acompañaban de un tambor y su repertorio estaba integrado por música montañesa como ya he dicho antes. Entre 1900 y 1970 se contabilizaron hasta 70 gaiteros que desarrollaron su oficio. Todos estos datos están convenientemente documentados. He buscado en medios escritos de la zona como 'La luz de Liébana' y 'El Eco de los Valles de Panes'.




-Ha conseguido en este libro rechazar la idea de que la gaita es un instrumento asimilado a la cultura cántabra.-Lo que he pretendido es un reconocimiento social de la gaita, partiendo de que en el occidente de nuestra tierra era un instrumento indispensable, y acabar con una serie de complejos que se tenían en el folk de que los grupos cántabros copiábamos a gaiteros como Carlos Núñez o Hevia. La gaita se está extendiendo al oriente de Cantabria. Es un fenómeno imparable.




-Con relación a su vida como músico, me gustaría conocer su versión sobre su marcha de Luétiga.-Luétiga se había convertido en un grupo familiar, y los hermanos Diego éramos como los Gallagher, de Oasis. Musicalmente, Fernando y yo íbamos en dos direcciones y teníamos diferentes puntos de vista sobre la filosofía del grupo. Yo defiendo un sonido puro, más étnico, y en el que se escuchen a pandereteras y no a un cajón flamenco. Las esencias musicales de Cantabria son celtas, eso es innegable, pero no podemos estar copiando al folk irlandés. He preferido dejar Luétiga y montar otro proyecto. Le deseo suerte a mi hermano.


miércoles, 29 de abril de 2009

Vuelven escluír a Astorga de la falsa vía xixonesa "de la plata"




Vuelven escluír a Astorga de la falsa vía xixonesa "de la plata"



L'asociación de conceyos de la falsa vía xixonesa "de la plata" volvió una vegada más a escluír a Astorga, capital del antigu Conventus Asturum y verdadera tiesta de la histórica Vía romana de la Plata que xuntaba en llínia a esta ciudá con Emérita, capital de la Lusitania.


Un documental de promoción d'esta falsa vía xixonesa de la plata, producíu pola empresa alemana Colours Communication Group muestra la historia, la gastronomía, el folclore y el comerciu de la ciudá y la enmarca xunta otros 26 conceyos na supuesta calzada romana.
La presentación del trabayu convirtió al Antigu Institutu Asturianu de Xovellanos nel entamu de la supuesta ruta, al menos del so documental. Al conceyal de Promoción Económica ya Innovación del Ayuntamientu de Xixón al que acompañaron Juan Andrés Tovar, presidente de la Rede de Cooperación y de la Diputación de Cáceres y el director del documental Juan Frutos. Hai once años que nació esta asocación qu'axunta a 27 conceyos (acaba d'incorporase La Bañeza), de cuatro Comunidaes autónomes y que tien por fin promocionar cultural y turísticamente la supuesta Ruta a través de medios tradicionales, audiovisuales ya internet.

jueves, 23 de abril de 2009

La Conseyería usa un programa de la radio como "Actu Oficial" de la Selmana bable

Dientro del progama oficial d'actos de la Conseyería socialista pa esta Selmana del Bable, la RPA va ufrir un programa sobre la vida d’Henriqueta González Rubín dientro del espaciu “Nomes d’Asturies”.
El mesmu goviernu socialista-IU ye'l que prohibe la llingua asturiana nes emisiones de la televisión pública como nos informativos y en tolos demás progames, obligando a que la llingua asturiana apaeza sólo n'espacios ridículos de chancia pa que fomenten la diglosia y el desprestixu de la llingua na sociedá.

martes, 21 de abril de 2009

Trailer del 5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU 2009

Trailer del 5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU:

http://www.youtube.com/watch?v=XmPQaUb-pbk





Polillas, el curtiu del asturianu Pedro Touceda y la película La torre de Suso, de Tom Fernández fueron les obres ganadores nel 5u Festival de Cine Asturianu na edición del añu 2009 según los premios del xuráu oficial, compuestu n’esta ocasión por Illán Gonzali, Ana Cárdenas y Sara López. El curtiu ”Dos sabios” de Rocío García, rodáu en Les Caldes d’Uviéu, recibió’l premiu al Meyor Curtiumetraxe n’asturianu. Belén Rueda y Gonzalo de Castro recibieron los premios a los meyores actores, por El güerfanatu y La torre de Suso respectivamente. El meyor guion foi pa Sergio G. Sánchez por El güerfanatu y la meyor dirección foi pa José Antonio Bayona por El güerfanatu. El Meyor Documental foi pa Alfonso Suárez por “Voces en imágenes” y el Premiu d’Honor entregóse-y a l’actriz y cantante parraguesa Lilián de Celis, que con gran simpatía recordó la so infancia y la so carrera nel mundu del cine musical. L’actuación de DiCarlo fizo recordar una de les famoses canciones de Lilián de Celis: Les tardes del Ritz. Na Gala de Pieslle también ufiertó un conciertu l’artista Celia González que cantó dellos temes a la zanfona del so últimu discu “Cantoras ya bordones acompañada del dulcimer Hervé Perrochon. Celia González amás entregó’l premiu al Meyor Documental al realizador Alfonso Suárez. El Ballet Baidán, que dirixe Amparo Villafruela, realizó una coreografía sobre un tema de Tomás Bretón n’homenaxe a una de les películes de Lilián de Celis, Alma aragonesa. El gaiteru Pelayu Cuaya ufiertó también un recital de gaita. La Gala de Pieslle presentáronla Pepa Martínez y José Manuel García.Polillas (Pedro Touceda, 2007) ye un monólogu irónicu, una reflexón poética de ónde venimos y aú vamos. Andéi Ivanov ye un rusu que vive n’Hespaña qu’hai tiempu qu’entamó un personal viaxe n’automóbil. Pedro Touceda, fíu d’asturianos, ye director de curtiumetraxes, periodista y director del “Festival Iberoamericano de Cortometrajes ABC.es”.
La torre de Suso (Tom Fernández, 2007) cuenta la historia de cuatro amigos que s’axunten llueu de la muerte d’otru amigu n’Asturies.
Dos sabios (Rocío García, 2008) ye la puesta n’imáxenes del famosu cuentu de Leopoldo Alas Clarín del mesmu títulu.El martes 7 d'abril del 2009 tuvo llugar l'estrenu de "La vocación" obra de teatru orixinal del autor mierense Xaviel Vilareyo, coles interpretaciones de los actores María Xesús Rodríguez y Jesús Menéndez, presentadores de la Gala d’entamu. "La vocación " ye una obra de teatru breve n’asturianu que narra en clave irónica los sentimientos que xiren alrodiu de la vocación de los actores de cine y teatru. Xaviel Vilareyo (Mieres, 1967) estrénase tamién con esta obra como autor teatral. La pieza representóse como prólogu a los actos del 5u Festival de Cine Asturianu. Teatru de Güeñu estrenó amás otres dos obres de teatru de Xaviel Vilareyo: “De rebaxes na sablera” cola interpretación de Dilia Pinto, Merce Santovenia y Pepe Santovenia, y “El misteriu del pelu roxu” con Moisés Díaz, Elena García, Álvaro Santovenia y Emilio Castelar. “De rebaxes na sablera” ye una comedia realista inspirada nel teatru tradicional asturianu onde los personaxes representen arquetipos sociales presentes na nuesa sociedá y onde los diálogos, enllenos de xuegos de palabres, dobles significaos y situaciones mui verosímiles de comicidá llingüística qu’ufierta’l testu n’asturianu. “El misteriu del pelu roxu” ye una obra dramática onde la intriga y el suspense danse la mano pa llevar al espectador a través d’una historia d’una misteriosa desaparición que dos detectives tienen la misión de resolver. Estos estrenos teatrales fueron un exitosu complementu a les sesiones d’esta 5ª edición del Festival de Cine Asturianu.

jueves, 16 de abril de 2009

El Ballet Baidán nel 5u Festival de Cine Asturianu






El Ballet Baidán d'Uviéu actuó'l pasáu 8 d'abril nel escenariu del Teatru Filharmónica d'Uviéu con motivu de la Gala de Pieslle del 5u Festival de Cine Asturianu. El Ballet Baidán, que dirixe Amparo Villafruela, ufiertó al públicu una magnífica y espectacular coreografía sobre un tema de Tomás Bretón tituláu "Aragón" como homenaxe a una de les películes musicales de l'actriz y cantante parraguesa Lilián de Celis: Alma aragonesa, que l'actriz asturiana rodó en Teruel en 1961. L'Estudiu de Danza Baidán ta abiertu a tol que quiera entamar o seguir estudios de danza y atópase n'Uviéu na cai Jerónimo Ibrán 6.


Polillas, el curtiu del asturianu Pedro Touceda y la película La torre de Suso, de Tom Fernández fueron les obres ganadores nel 5u Festival de Cine Asturianu na edición del añu 2009 según los premios del xuráu oficial, compuestu n’esta ocasión por Illán Gonzali, Ana Cárdenas y Sara López. El curtiu ”Dos sabios” de Rocío García, rodáu en Les Caldes d’Uviéu, recibió’l premiu al Meyor Curtiumetraxe n’asturianu. Belén Rueda y Gonzalo de Castro recibieron los premios a los meyores actores, por El güerfanatu y La torre de Suso respectivamente. El meyor guion foi pa Sergio G. Sánchez por El güerfanatu y la meyor dirección foi pa José Antonio Bayona por El güerfanatu. El Meyor Documental foi pa Alfonso Suárez por “Voces en imágenes” y el Premiu d’Honor entregóse-y a l’actriz y cantante parraguesa Lilián de Celis, que con gran simpatía recordó la so infancia y la so carrera nel mundu del cine musical. L’actuación de DiCarlo fizo recordar una de les famoses canciones de Lilián de Celis: Les tardes del Ritz. Na Gala de Pieslle también ufiertó un conciertu l’artista Celia González que cantó dellos temes a la zanfona del so últimu discu “Cantoras ya bordones acompañada del dulcimer Hervé Perrochon. Celia González amás entregó’l premiu al Meyor Documental al realizador Alfonso Suárez. El Ballet Baidán, que dirixe Amparo Villafruela, realizó una coreografía sobre un tema de Tomás Bretón n’homenaxe a una de les películes de Lilián de Celis, Alma aragonesa. El gaiteru Pelayu Cuaya ufiertó también un recital de gaita. La Gala de Pieslle presentáronla Pepa Martínez y José Manuel García.

Polillas (Pedro Touceda, 2007) ye un monólogu irónicu, una reflexón poética de ónde venimos y aú vamos. Andéi Ivanov ye un rusu que vive n’Hespaña qu’hai tiempu qu’entamó un personal viaxe n’automóbil. Pedro Touceda, fíu d’asturianos, ye director de curtiumetraxes, periodista y director del “Festival Iberoamericano de Cortometrajes ABC.es”.

La torre de Suso (Tom Fernández, 2007) cuenta la historia de cuatro amigos que s’axunten llueu de la muerte d’otru amigu n’Asturies.

Dos sabios (Rocío García, 2008) ye la puesta n’imáxenes del famosu cuentu de Leopoldo Alas Clarín del mesmu títulu.

El martes 7 d'abril del 2009 tuvo llugar l'estrenu de "La vocación" obra de teatru orixinal del autor mierense Xaviel Vilareyo, coles interpretaciones de los actores María Xesús Rodríguez y Jesús Menéndez, presentadores de la Gala d’entamu. "La vocación " ye una obra de teatru breve n’asturianu que narra en clave irónica los sentimientos que xiren alrodiu de la vocación de los actores de cine y teatru. Xaviel Vilareyo (Mieres, 1967) estrénase tamién con esta obra como autor teatral. La pieza representóse como prólogu a los actos del 5u Festival de Cine Asturianu. Teatru de Güeñu estrenó amás otres dos obres de teatru de Xaviel Vilareyo: “De rebaxes na sablera” cola interpretación de Dilia Pinto, Merce Santovenia y Pepe Santovenia, y “El misteriu del pelu roxu” con Moisés Díaz, Elena García, Álvaro Santovenia y Emilio Castelar. “De rebaxes na sablera” ye una comedia realista inspirada nel teatru tradicional asturianu onde los personaxes representen arquetipos sociales presentes na nuesa sociedá y onde los diálogos, enllenos de xuegos de palabres, dobles significaos y situaciones mui verosímiles de comicidá llingüística qu’ufierta’l testu n’asturianu. “El misteriu del pelu roxu” ye una obra dramática onde la intriga y el suspense danse la mano pa llevar al espectador a través d’una historia d’una misteriosa desaparición que dos detectives tienen la misión de resolver. Estos estrenos teatrales fueron un exitosu complementu a les sesiones d’esta 5ª edición del Festival de Cine Asturianu.

miércoles, 15 de abril de 2009

Actuación de DiCarlo nel Teatru Filharmónica






Debú de DiCarlo nel Teatru Filarmónica


El showman DiCarlo actuó'l pasáu 8 d'abril nel Teatru Filarmónica dientro de la Gala de Pieslle del 5u Festival de Cine Asturianu. La ocasión yera l'homenaxe a l'actriz y cantante asturiana Lilián de Celis interpretando con movimientos unes de les sos famoses canciones: Les tardes del Ritz, un cuplé de los años 1920 compuestu pol compositor Genaro Monreal (1894-1974) que Lilián de Celis popularizó nos años 1950 a través de la radio. DiCarlo, que trabayó con Lilián de Celis en dellos espectáculos de music-hall fizo un homenaxe a l'actriz parraguesa reconociendo delantre del públicu qu'esta canción de Lilián de Celis foi cola qu'él mesmu debutó como tresformista profesional y que tien un gran ciñu por esti tema y por tolos demás del repertoriu de Lilián de Celis que conoz perbién yá que los tien interpretao nes sos actuaciones como por exemplu "Los puentes del Sena", "Flor de té", "La violetera", "Júrame", "Mimosa", "La chica del 17", "Pichi", "Doña Mariquita", "Amor de muñecos" y tantos otros temes más de Lilián de Celis, qu'ella mesma popularizó nos años cincuenta antes que lo ficiera Sara Montiel o Lina Morgan. DiCarlo dio-y les gracies a Lilián poles sos canciones que-y sirvieron a él y a munchos tresformistes pa los sos espectáculos polo que tarán siempre agradecíos a ella, amás de recordar al públicu que la figura de Lilián de Celis ye tou un iconu gai de la cultura musical y cinematográfica.



martes, 14 de abril de 2009

Estrenóse nel Filharmónica "El misteriu del pelu roxu", obra de Xaviel Vilareyo






Estrenóse nel Teatru Filharmónica
“El misteriu del pelu roxu



El pasáu miércoles 8 d’abril del 2009 tuvo llugar nel Teatru Filharmónica d’Uviéu l’estrenu de la obra dramática “El misteriu del pelu roxu”, orixinal del escritor mierense Xaviel Vilareyo. La representación corrió a cargu de la compañía Teatru de Güeñu que puso n’escena esta nueva pieza n’asturianu cola interpretación nos principales papeles de los actores y actrices Moisés Díaz, Elena García, Álvaro Santovenia y Emilio Castelar. “El misteriu del pelu roxu” ye una obra dramática onde la intriga y el suspense danse la mano pa llevar al espectador a través d’una historia d’una misteriosa desaparición que dos detectives tienen la misión de resolver. Ambientada na Inglaterra victoriana de 1900, dominada por una sociedá con un fuerte componente de represión sexual y por una marcada dixebra de clases sociales, los personaxes dan vida a una dramática búsqueda de la verdá nun casu d’un posible secuestru d’un altu financieru que trabaya nel centru comercial de Londres.

lunes, 13 de abril de 2009

Teatru de Güeñu estrenó "De rebaxes na sablera", de Xaviel Vilareyo






Teatru de Güeñu estrenó “De rebaxes na sablera”,

de Xaviel Vilareyo



El martes 7 d’abril del 2009 Teatru de Güeñu estrenó nel Teatru Filarmónica d'Uviéu la obra “De rebaxes na sablera” del escritor mierense Xaviel Vilareyo cola interpretación de los actores y actrices protagonistes Dilia Pinto, Merce Santovenia y Pepe Santovenia. “De rebaxes na sablera” ye una comedia realista inspirada nel teatru tradicional asturianu onde los personaxes representen arquetipos sociales presentes na nuesa sociedá y onde los diálogos, enllenos de xuegos de palabres, de crítica social, dobles significaos y situaciones mui verosímiles de comicidá llingüística qu’ufierta’l testu n’asturianu, xunto cola excelente comicidá de los actores faen posible la identificación total col públicu na ficción escénica que se desarrolla nel guión escritu. Teatru de Güeñu ye una compañía de teatru asturianu non profesional, con dellos años yá d’historia teatral con una trayectoria de gran éxitu popular. La compañía ta allugada nel pueblu de Güeñu, Conceyu de La Ribera, candidatu a Pueblu Exemplar d’Asturies del 2009. Esta primer presentación de “De rebaxes na sablera” cuntó cola dirección artística del propiu autor y la función representóse con gran éxitu de públicu dientro del programa del 5u Festival de Cine Asturianu que se celebró nel mesmu escenariu del Teatru Filarmónica d’Uviéu durante la pasada selmana.

domingo, 12 de abril de 2009

Estrenóse nel Teatru Filarmónica "La vocación", obra de Xaviel Vilareyo







El pasáu martes 7 d'abril del 2009 tuvo llugar l'estrenu de "La vocación" obra de teatru orixinal del autor mierense Xaviel Vilareyo. L'estrenu efectuóse nel Teatru Filarmónica d'Uviéu coles interpretaciones de los actores protagonistes María Xesús Rodríguez y Jesús Menéndez, que pertenecen a la compañía mierense del director Andrés Presumido. "La vocación " ye una obra de teatru breve que narra en clave irónica los sentimientos y pasiones que xiren alrodiu de la vocación de los actores y actrices de cine y teatru. Xaviel Vilareyo (Mieres, 1967) estrénase tamién con esta obra como autor teatral. La pieza teatral representóse como prólogu a los actos d'entamu del 5u Festival de Cine Asturianu que se cellebró n'Uviéu la selmana pasada.

viernes, 10 de abril de 2009

Polillas y La torre de Suso ganen nel 5u Festival de Cine Asturianu






Polillas, el curtiu del asturianu Pedro Touceda y la película La torre de Suso, de Tom Fernández fueron les obres ganadores nel 5u Festival de Cine Asturianu na edición del añu 2009 según los premios del xuráu oficial, compuestu n’esta ocasión por Illán Gonzali, Ana Cárdenas y Sara López. El curtiu ”Dos sabios” de Rocío García, rodáu en Les Caldes d’Uviéu, recibió’l premiu al Meyor Curtiumetraxe n’asturianu. Belén Rueda y Gonzalo de Castro recibieron los premios a los meyores actores, por El güerfanatu y La torre de Suso respectivamente. El meyor guion foi pa Sergio G. Sánchez por El güerfanatu y la meyor dirección foi pa José Antonio Bayona por El güerfanatu. El Meyor Documental foi pa Alfonso Suárez por “Voces en imágenes” y el Premiu d’Honor entregóse-y a l’actriz y cantante parraguesa Lilián de Celis. Na Gala de Pieslle también ufiertó un conciertu l’artista Celia González que cantó dellos temes a la zanfona acompañada del dulcimer Hervé Perrochon. Llueu de la Gala, el Grupu Teatru de Güeñu estrenó la obra de teatru “El misteriu del pelu roxu” orixinal de Xaviel Vilareyo, colos actores Elena García, Moisés Díaz y Álvaro Santovenia. El Ballet Baidán, que dirixe Amparo Villafruela, realizó una coreografía sobre un tema de Tomás Bretón n’homenaxe a una de les películes de Lilián de Celis. El gaiteru Pelayu Cuaya ufiertó también un recital de gaita.Polillas (Pedro Touceda, 2007) ye un monólogu irónicu, una reflexón poética de ónde venimos y aú vamos. Andéi Ivanov ye un rusu que vive n’Hespaña qu’hai tiempu qu’entamó un personal viaxe n’automóbil. Pedro Touceda, fíu d’asturianos, ye director de curtiumetraxes, periodista y director del “Festival Iberoamericano de Cortometrajes ABC.es”.La torre de Suso (Tom Fernández, 2007) cuenta la historia de cuatro amigos que s’axunten llueu de la muerte d’otru amigu n’Asturies.Dos sabios (Rocío García, 2008) ye la puesta n’imáxenes del famosu cuentu de Leopoldo Alas del mesmu títulu.


Celia González ufiertó un recital de temes del so últimu discu “Cantoras ya bordones” nel Teatru Filarmónica d’Uviéu xunta’l tañedor de dulcimer Hervé Perrochon esti miércoles 8 d’abril del 2009. El recital tuvo llugar dientro de la Gala del Cine Asturianu. El conciertu foi un éxitu y terminó col públicu dando palmes a los sones de la voz y la zanfona de Celia qu’interpretó dellos temes del so últimu trabayu. Nesta Gala de Pieslle del 5u Festival de Cine Asturianu, Celia González amás entregó ún de los premios, el premiu al Meyor Documental al realizador Alfonso Suárez.

Conciertu de Celia González nel Teatru Filarmónica na Gala del Cine Asturianu







Conciertu de Celia González nel Teatru Filarmónica



L’artista Celia González ufiertó un recital de temes del so últimu discu “Cantoras ya bordones” nel Teatru Filarmónica d’Uviéu xunta’l tañedor de dulcimer Hervé Perrochon esti miércoles 8 d’abril del 2009. El recital tuvo llugar dientro de la Gala del Cine Asturianu. El conciertu foi un éxitu y terminó col públicu dando palmes a los sones de la voz y la zanfona de Celia qu’interpretó dellos temes del so últimu trabayu. Nesta Gala de Pieslle del 5u Festival de Cine Asturianu, Celia González amás entregó ún de los premios, el premiu al Meyor Documental al realizador Alfonso Suárez.



Polillas, el curtiu del asturianu Pedro Touceda y la película La torre de Suso, de Tom Fernández fueron les obres ganadores nel 5u Festival de Cine Asturianu na edición del añu 2009 según los premios del xuráu oficial, compuestu n’esta ocasión por Illán Gonzali, Ana Cárdenas y Sara López. El curtiu ”Dos sabios” de Rocío García, rodáu en Les Caldes d’Uviéu, recibió’l premiu al Meyor Curtiumetraxe n’asturianu. Belén Rueda y Gonzalo de Castro recibieron los premios a los meyores actores, por El güerfanatu y La torre de Suso respectivamente. El meyor guion foi pa Sergio G. Sánchez por El güerfanatu y la meyor dirección foi pa José Antonio Bayona por El güerfanatu. El Meyor Documental foi pa Alfonso Suárez por “Voces en imágenes” y el Premiu d’Honor entregóse-y a l’actriz y cantante parraguesa Lilián de Celis. Na Gala de Pieslle también ufiertó un conciertu l’artista Celia González que cantó dellos temes a la zanfona acompañada del dulcimer Hervé Perrochon. Llueu de la Gala, el Grupu Teatru de Güeñu estrenó la obra de teatru “El misteriu del pelu roxu” orixinal de Xaviel Vilareyo, colos actores Elena García, Moisés Díaz y Álvaro Santovenia. El Ballet Baidán, que dirixe Amparo Villafruela, realizó una coreografía sobre un tema de Tomás Bretón n’homenaxe a una de les películes de Lilián de Celis. El gaiteru Pelayu Cuaya ufiertó también un recital de gaita.


Polillas (Pedro Touceda, 2007) ye un monólogu irónicu, una reflexón poética de ónde venimos y aú vamos. Andéi Ivanov ye un rusu que vive n’Hespaña qu’hai tiempu qu’entamó un personal viaxe n’automóbil. Pedro Touceda, fíu d’asturianos, ye director de curtiumetraxes, periodista y director del “Festival Iberoamericano de Cortometrajes ABC.es”.


La torre de Suso (Tom Fernández, 2007) cuenta la historia de cuatro amigos que s’axunten llueu de la muerte d’otru amigu n’Asturies.


Dos sabios (Rocío García, 2008) ye la puesta n’imáxenes del famosu cuentu de Leopoldo Alas del mesmu títulu.

miércoles, 8 de abril de 2009

Palmarés del 5u Festival de Cine Asturianu





Polillas y La torre de Suso ganen
nel 5u Festival de Cine Asturianu


Polillas, el curtiu del asturianu Pedro Touceda y la película La torre de Suso, de Tom Fernández fueron les obres ganadores nel 5u Festival de Cine Asturianu na edición del añu 2009 según los premios del xuráu oficial, compuestu n’esta ocasión por Illán Gonzali, Ana Cárdenas y Sara López. El curtiu ”Dos sabios” de Rocío García, rodáu en Les Caldes d’Uviéu, recibió’l premiu al Meyor Curtiumetraxe n’asturianu. Belén Rueda y Gonzalo de Castro recibieron los premios a los meyores actores, por El güerfanatu y La torre de Suso respectivamente. El meyor guion foi pa Sergio G. Sánchez por El güerfanatu y la meyor dirección foi pa José Antonio Bayona por El güerfanatu. El Meyor Documental foi pa Alfonso Suárez por “Voces en imágenes” y el Premiu d’Honor entregóse-y a l’actriz y cantante parraguesa Lilián de Celis.

Polillas (Pedro Touceda, 2007) ye un monólogu irónicu, una reflexón poética de ónde venimos y aú vamos. Andéi Ivanov ye un rusu que vive n’Hespaña qu’hai tiempu qu’entamó un personal viaxe n’automóbil. Pedro Touceda, fíu d’asturianos, ye director de curtiumetraxes, periodista y director del “Festival Iberoamericano de Cortometrajes ABC.es”.

La torre de Suso (Tom Fernández, 2007) cuenta la historia de cuatro amigos que s’axunten llueu de la muerte d’otru amigu n’Asturies.

Dos sabios (Rocío García, 2008) ye la puesta n’imáxenes del famosu cuentu de Leopoldo Alas del mesmu títulu.






martes, 7 de abril de 2009

El 5u Festival de Cine Asturianu presentó los trabayos nominaos a los premios







El Festival de Cine Asturianu presentó con gran asistencia de públicu los curtios nominaos al Premiu al Meyor Curtiumetraxe en castellanu esti martes 7 d'abril nel Teatru Filarmónica. L'estrenu de la obra "De rebaxes na sablera" pol Grupu Teatru de Güeñu resultó tou un éxitu. Los documentales nominaos al Premiu tamién se proyectaron na sesión d'esti martes 7 d'abril, cuntando cola presencia de los realizadores y directores nominaos. María Xesús Rodríguez y Jesús Menéndez presentaron la Gala d'exhibición interpretando tamién una breve obra de teatru titulada "La vocación".


El 5u Festival de Cine Asturianu presenta esti próximu miércoles 8 d’abril nel Teatru Filarmónica d’Uviéu la Gala de Clausura del Festival onde se concederán los premios del xuráu nesta edición del añu 2009. Durante la Gala rendiráse un emotivu homenaxe a l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esti 5u Festival, qu’entregará los premios principales. La cita ye a partir de les 6 de la tarde. La Gala de Clausura va tar presentada por Pepa Martínez, de la compañía Teatru de Güeñu y por José Manuel García, conocíu y veteranu presentador d’eventos musicales. Nesta Gala del Cine Asturianu cuntaráse coles actuaciones musciales de Celia González y del gaiteru Pelayu Cuaya amás de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que dirixe Amparo Villafruela. Toos tán convidaos a esti eventu irrepetible del cine asturianu onde amás se proyectarán los dos curtiumetraxes ganadores d’esta edición del Festival y a les 10 de la nueche presentaráse un estrenu teatral: "El misteriu del pelu roxu"

Esti añu el Premiu d’Honor ye pa l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis que recibirá un emotivu homenaxe na Gala de Pieslle. El Festival de Cine Asturianu presentará esti añu como novedá dos estrenos teatrales de dos obres breves n’asturianu a cargu de la compañía Teatru de Güeñu, amás de la yá habitual presencia de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que tamién tarán un añu más presentes na Gala d’entrega de premios.

Los nominaos al Premiu al Meyor Curtiumetraxe en Castellanu son: Juega conmigo (José Bors, 2004), Ella (Jesús Álvarez, 1999), Propiedad Privada (Ángeles Muñiz, 2006), Salvemos el teatru (Xavi Vilareyo, 2009), Polillas (Pedro Touceda, 2007), Lebensraum (Daniel Valledor, 2007), Normas de la casa (Eva Gallego, 2008), Ingredientes (Rebeca Iglesias, 2007). Los nominaos al Meyor Documental son: Ensin xéneru de duldes (Worldtv-Europe, 2008) y Voces en imágenes (Verité, 2008). Les nominaes a la Meyor Película esti añu son: Oviedo express, La torre de Suso y El orfanato. Los miembros del xuráu nesta edición fueron: Illán Gonzali, espertu en realización y postproducción audiovisual; Ana Cárdenas, documentalista de cine y televisión que trabayó pa la Filmoteca Hespañola y Sara López, ex-programadora de festivales de cine en Madrid. La Gala de Pieslle del Festival cuntará cola presencia de la mítica actriz asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esta edición del Festival.



Lilián de Celis Collía nació en Fíos, Parres, en 1935 y va rodar como actriz unes 17 películes ente Hespaña y México onde vivió nueve años. Indiscutible reina del cuplé, con una escelente voz de sopranu, a la que munchos consideren la sucesora de la mítica cantante y actriz Raquel Meller, Lilián de Celis trabayó dende 1953 en Radio Madrid nun famosísimu programa de canciones tituláu “Aquellos años del cuplé” onde cola orquesta del maestru Indalecio Cisneros tocando en directu rescató del olvidu abondes canciones que tuvieren yá de moda nos felices años 1920. L’éxitu del programa radiofónicu y de les presentaciones teatrales foi tan grande qu’entamó toa una serie de películes musicales basaes nestes canciones y temes antiguos del cuplé como la famosa película L’últimu cuplé (1957), que nun principiu diba llevar la voz de Lilián de Celis na so banda sonora pero la so negativa a prestar la so voz pa otra actriz fizo cambiar los planes de la película viéndose asina obligada Sara Montiel a cantar los temes d’esta película. El debú de Lilián de Celis nel cine musical paecía asina obligáu y merecíu, faciéndose llueu al añu siguiente como protagonista destacada nuna película pensada especialmente pa ella y dirixida por Mateo Cano y José Luis Merino que llevaría por títulu unu paecíu al famosu programa de Lilián na radio: Aquellos tiempos del cuplé (1958). La película foi mui bien acoyida pol públicu por facer valer nella les versiones musicales de Lilián de Celis, más fieles al estilu orixinal de la “Belle Epoque”, que los arreglos modernizaos fechos pa les películes de Sara Montiel, lo que xeneró llargos debates populares ente los partidarios d’una y d’otra actriz. Llueu rodaría en 1960 Alma aragonesa, Los claveles y en 1961 rodó otres dos películes: Las estrellas, y Júrame. En 1962 entama una xira per Sudamérica instalándose en México durante nueve años onde tamién rodaría delles películes más (Los apuros de dos gallos). Volvió a la so tierra en 1972 rodando en 1975 la película Yo fui el Rey.

El Festival de Cine Asturianu nació'l 27 d'abril del añu 2005 nel auditoriu del Atenéu de Madrid cola idea de celebrar el primer Centenariu del Cine Asturianu. Axuntáronse naquella ocasión figures tan destacaes como Gil Parrondo, Paz Pondal, Xuan Gona, Pedro María Sánchez, Paul Naschy, Julio César Acera o Asución Balaguer, ente otres personalidaes más pa celebrar el nacimientu d'esti Festival de Cine.Les bases del Festival de Cine Asturianu almiten trabayos en dos estayes principales: obres en llingua asturiana y en cualesquier otra llingua. Al Concursu pueden presentase llargumetraxes, curtiumetraxes, o documentales en cualesquier formatu y duración, siempre que tean realizaos en llingua asturiana, tamién pueden presentase obres de realizadores asturianos o rodaes básicamente n’Asturies o nos territorios del dominiu llingüísticu del asturianu.
El Festival de Cine Asturianu celébrase añalmente y piésllase con una gala d'entrega de premios, conocíos como los Fruteros de Cristal, n'homenaxe a la primer película asturiana, El robu de fruta, dirixida por Javier Sánchez Manteola en 1905 y tien como fines la difusión y promoción del cine asturianu y de los sos artistes. Sergio G. Sánchez, Teresa Marcos, Santos Hevia, Carmen Rico, Carlos Rico, Alberto Rodríguez de la Fuente, Pablo de María, Xuan Lluis Ruiz, Luis Argeo, Eva Lesmes o Toni Salgot son dalgunos de los ganadores d’ediciones pasaes del Festival de Cine Asturianu.




Préstanos convidavos a la Gala de Pieslle del
5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU

que tendrá llugar el 8 d’abril del 2009 n'Uviéu
miércoles 8 d’abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Gala de Pieslle, entrega de premios del Festival, presentada por Pepa Martínez y José Manuel García. Actuaciones del Ballet Baidán, Celia González y Pelayu Cuaya. Homenaxe a Lilián de Celis. Proyección de los curtiumetraxes ganadores. 22 hores: estrenu de la obra “El misteriu del pelu roxu” del Grupu Teatru de Güeñu.
ENTRADA LLIBRE A TOLES SESIONES

Lilián de Celis, Premiu d'Honor del 5u Festival de Cine Asturianu





El 5u Festival de Cine Asturianu presenta esti próximu miércoles 8 d’abril nel Teatru Filarmónica d’Uviéu la Gala de Clausura del Festival onde se concederán los premios del xuráu nesta edición del añu 2009. Durante la Gala rendiráse un emotivu homenaxe a l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esti 5u Festival, qu’entregará los premios principales. La cita ye a partir de les 6 de la tarde. La Gala de Clausura va tar presentada por Pepa Martínez, de la compañía Teatru de Güeñu y por José Manuel García, conocíu y veteranu presentador d’eventos musicales. Nesta Gala del Cine Asturianu cuntaráse coles actuaciones musciales de Celia González y del gaiteru Pelayu Cuaya amás de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que dirixe Amparo Villafruela. Toos tán convidaos a esti eventu irrepetible del cine asturianu onde amás se proyectarán los dos curtiumetraxes ganadores d’esta edición del Festival y a les 10 de la nueche presentaráse un estrenu teatral.El martes 7 d’abril nel marcu del Teatru Filarmónica proyectaránse los curtiumetraxes y documentales finalistes tamién a partir de les 6 de la tarde. Esti añu el Premiu d’Honor ye pa l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis que recibirá un emotivu homenaxe na Gala de Pieslle. El Festival de Cine Asturianu presentará esti añu como novedá dos estrenos teatrales de dos obres breves n’asturianu a cargu de la compañía Teatru de Güeñu, amás de la yá habitual presencia de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que tamién tarán un añu más presentes na Gala d’entrega de premios. Los nominaos al Premiu al Meyor Curtiumetraxe en Castellanu son: Juega conmigo (José Bors, 2004), Ella (Jesús Álvarez, 1999), Propiedad Privada (Ángeles Muñiz, 2006), Salvemos el teatru (Xavi Vilareyo, 2009), Polillas (Pedro Touceda, 2007), Lebensraum (Daniel Valledor, 2007), Normas de la casa (Eva Gallego, 2008), Ingredientes (Rebeca Iglesias, 2007). Los nominaos al Meyor Documental son: Ensin xéneru de duldes (Worldtv-Europe, 2008) y Voces en imágenes (Verité, 2008). Les nominaes a la Meyor Película esti añu son: Oviedo express, La torre de Suso y El orfanato. Los miembros del xuráu nesta edición fueron: Illán Gonzali, espertu en realización y postproducción audiovisual; Ana Cárdenas, documentalista de cine y televisión que trabayó pa la Filmoteca Hespañola y Sara López, ex-programadora de festivales de cine en Madrid. La Gala de Pieslle del Festival cuntará cola presencia de la mítica actriz asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esta edición del Festival.Lilián de Celis Collía nació en Fíos, Parres, en 1935 y va rodar como actriz unes 17 películes ente Hespaña y México onde vivió nueve años. Indiscutible reina del cuplé, con una escelente voz de sopranu, a la que munchos consideren la sucesora de la mítica cantante y actriz Raquel Meller, Lilián de Celis trabayó dende 1953 en Radio Madrid nun famosísimu programa de canciones tituláu “Aquellos años del cuplé” onde cola orquesta del maestru Indalecio Cisneros tocando en directu rescató del olvidu abondes canciones que tuvieren yá de moda nos felices años 1920. L’éxitu del programa radiofónicu y de les presentaciones teatrales foi tan grande qu’entamó toa una serie de películes musicales basaes nestes canciones y temes antiguos del cuplé como la famosa película L’últimu cuplé (1957), que nun principiu diba llevar la voz de Lilián de Celis na so banda sonora pero la so negativa a prestar la so voz pa otra actriz fizo cambiar los planes de la película viéndose asina obligada Sara Montiel a cantar los temes d’esta película. El debú de Lilián de Celis nel cine musical paecía asina obligáu y merecíu, faciéndose llueu al añu siguiente como protagonista destacada nuna película pensada especialmente pa ella y dirixida por Mateo Cano y José Luis Merino que llevaría por títulu unu paecíu al famosu programa de Lilián na radio: Aquellos tiempos del cuplé (1958). La película foi mui bien acoyida pol públicu por facer valer nella les versiones musicales de Lilián de Celis, más fieles al estilu orixinal de la “Belle Epoque”, que los arreglos modernizaos fechos pa les películes de Sara Montiel, lo que xeneró llargos debates populares ente los partidarios d’una y d’otra actriz. Llueu rodaría en 1960 Alma aragonesa, Los claveles y en 1961 rodó otres dos películes: Las estrellas, y Júrame. En 1962 entama una xira per Sudamérica instalándose en México durante nueve años onde tamién rodaría delles películes más (Los apuros de dos gallos). Volvió a la so tierra en 1972 rodando en 1975 la película Yo fui el Rey.El Festival de Cine Asturianu nació'l 27 d'abril del añu 2005 nel auditoriu del Atenéu de Madrid cola idea de celebrar el primer Centenariu del Cine Asturianu. Axuntáronse naquella ocasión figures tan destacaes como Gil Parrondo, Paz Pondal, Xuan Gona, Pedro María Sánchez, Paul Naschy, Julio César Acera o Asución Balaguer, ente otres personalidaes más pa celebrar el nacimientu d'esti Festival de Cine.Les bases del Festival de Cine Asturianu almiten trabayos en dos estayes principales: obres en llingua asturiana y en cualesquier otra llingua. Al Concursu pueden presentase llargumetraxes, curtiumetraxes, o documentales en cualesquier formatu y duración, siempre que tean realizaos en llingua asturiana, tamién pueden presentase obres de realizadores asturianos o rodaes básicamente n’Asturies o nos territorios del dominiu llingüísticu del asturianu en cualesquier llingua. El Festival de Cine Asturianu celébrase añalmente y piésllase con una gala d'entrega de premios, conocíos como los Fruteros de Cristal, n'homenaxe a la primer película asturiana, El robu de fruta, dirixida por Javier Sánchez Manteola en 1905 y tien como fines la difusión y promoción del cine asturianu y de los sos artistes. Sergio G. Sánchez, Teresa Marcos, Santos Hevia, Carmen Rico, Carlos Rico, Alberto Rodríguez de la Fuente, Pablo de María, Xuan Lluis Ruiz, Luis Argeo, Eva Lesmes o Toni Salgot son dalgunos de los ganadores d’ediciones pasaes del Festival de Cine Asturianu.







Préstanos convidavos a los actos del




5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU




que tendrán llugar del 2 al 8 d’abril del 2009 n’Uviéu






martes 7 abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Proyección de los curtiumetraxes finalistes presentaos por María Xesús Rogríguez y Jesús Menéndez. 20,30 h: estrenu de la obra “De rebaxes na sablera” pol Grupu Teatru de Güeñu.21 h: proyección de los documentales finalistes.






miércoles 8 d’abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Gala de Pieslle, entrega de premios del Festival, presentada por Pepa Martínez y José Manuel García. Actuaciones del Ballet Baidán, Celia González y Pelayu Cuaya. Homenaxe a Lilián de Celis. Proyección de los curtiumetraxes ganadores. 22 hores: estrenu de la obra “El misteriu del pelu roxu” del Grupu Teatru de Güeñu.ENTRADA LLIBRE A TOLES SESIONES

lunes, 6 de abril de 2009

El 5u Festival de Cine Asturianu premia a Lilián de Celis


El 5u Festival de Cine Asturianu
premia a Lilián de Celis



El 5u Festival de Cine Asturianu presenta esti próximu miércoles 8 d’abril nel Teatru Filarmónica d’Uviéu la Gala de Clausura del Festival onde se concederán los premios del xuráu nesta edición del añu 2009. Durante la Gala rendiráse un emotivu homenaxe a l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esti 5u Festival, qu’entregará los premios principales. La cita ye a partir de les 6 de la tarde. La Gala de Clausura va tar presentada por Pepa Martínez, de la compañía Teatru de Güeñu y por José Manuel García, conocíu y veteranu presentador d’eventos musicales. Nesta Gala del Cine Asturianu cuntaráse coles actuaciones musciales de Celia González y del gaiteru Pelayu Cuaya amás de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que dirixe Amparo Villafruela. Toos tán convidaos a esti eventu irrepetible del cine asturianu onde amás se proyectarán los dos curtiumetraxes ganadores d’esta edición del Festival y a les 10 de la nueche presentaráse un estrenu teatral.


El martes 7 d’abril nel marcu del Teatru Filarmónica proyectaránse los curtiumetraxes y documentales finalistes tamién a partir de les 6 de la tarde. Esti añu el Premiu d’Honor ye pa l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis que recibirá un emotivu homenaxe na Gala de Pieslle. El Festival de Cine Asturianu presentará esti añu como novedá dos estrenos teatrales de dos obres breves n’asturianu a cargu de la compañía Teatru de Güeñu, amás de la yá habitual presencia de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que tamién tarán un añu más presentes na Gala d’entrega de premios. Los nominaos al Premiu al Meyor Curtiumetraxe en Castellanu son: Juega conmigo (José Bors, 2004), Ella (Jesús Álvarez, 1999), Propiedad Privada (Ángeles Muñiz, 2006), Salvemos el teatru (Xavi Vilareyo, 2009), Polillas (Pedro Touceda, 2007), Lebensraum (Daniel Valledor, 2007), Normas de la casa (Eva Gallego, 2008), Ingredientes (Rebeca Iglesias, 2007). Los nominaos al Meyor Documental son: Ensin xéneru de duldes (Worldtv-Europe, 2008) y Voces en imágenes (Verité, 2008). Les nominaes a la Meyor Película esti añu son: Oviedo express, La torre de Suso y El orfanato. Los miembros del xuráu nesta edición fueron: Illán Gonzali, espertu en realización y postproducción audiovisual; Ana Cárdenas, documentalista de cine y televisión que trabayó pa la Filmoteca Hespañola y Sara López, ex-programadora de festivales de cine en Madrid. La Gala de Pieslle del Festival cuntará cola presencia de la mítica actriz asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esta edición del Festival.
Lilián de Celis Collía nació en Fíos, Parres, en 1935 y va rodar como actriz unes 17 películes ente Hespaña y México onde vivió nueve años. Indiscutible reina del cuplé, con una escelente voz de sopranu, a la que munchos consideren la sucesora de la mítica cantante y actriz Raquel Meller, Lilián de Celis trabayó dende 1953 en Radio Madrid nun famosísimu programa de canciones tituláu “Aquellos años del cuplé” onde cola orquesta del maestru Indalecio Cisneros tocando en directu rescató del olvidu abondes canciones que tuvieren yá de moda nos felices años 1920. L’éxitu del programa radiofónicu y de les presentaciones teatrales foi tan grande qu’entamó toa una serie de películes musicales basaes nestes canciones y temes antiguos del cuplé como la famosa película L’últimu cuplé (1957), que nun principiu diba llevar la voz de Lilián de Celis na so banda sonora pero la so negativa a prestar la so voz pa otra actriz fizo cambiar los planes de la película viéndose asina obligada Sara Montiel a cantar los temes d’esta película. El debú de Lilián de Celis nel cine musical paecía asina obligáu y merecíu, faciéndose llueu al añu siguiente como protagonista destacada nuna película pensada especialmente pa ella y dirixida por Mateo Cano y José Luis Merino que llevaría por títulu unu paecíu al famosu programa de Lilián na radio: Aquellos tiempos del cuplé (1958). La película foi mui bien acoyida pol públicu por facer valer nella les versiones musicales de Lilián de Celis, más fieles al estilu orixinal de la “Belle Epoque”, que los arreglos modernizaos fechos pa les películes de Sara Montiel, lo que xeneró llargos debates populares ente los partidarios d’una y d’otra actriz. Llueu rodaría en 1960 Alma aragonesa, Los claveles y en 1961 rodó otres dos películes: Las estrellas, y Júrame. En 1962 entama una xira per Sudamérica instalándose en México durante nueve años onde tamién rodaría delles películes más (Los apuros de dos gallos). Volvió a la so tierra en 1972 rodando en 1975 la película Yo fui el Rey.
El Festival de Cine Asturianu nació'l 27 d'abril del añu 2005 nel auditoriu del Atenéu de Madrid cola idea de celebrar el primer Centenariu del Cine Asturianu. Axuntáronse naquella ocasión figures tan destacaes como Gil Parrondo, Paz Pondal, Xuan Gona, Pedro María Sánchez, Paul Naschy, Julio César Acera o Asución Balaguer, ente otres personalidaes más pa celebrar el nacimientu d'esti Festival de Cine.
Les bases del Festival de Cine Asturianu almiten trabayos en dos estayes principales: obres en llingua asturiana y en cualesquier otra llingua. Al Concursu pueden presentase llargumetraxes, curtiumetraxes, o documentales en cualesquier formatu y duración, siempre que tean realizaos en llingua asturiana, tamién pueden presentase obres de realizadores asturianos o rodaes básicamente n’Asturies o nos territorios del dominiu llingüísticu del asturianu en cualesquier llingua. El Festival de Cine Asturianu celébrase añalmente y piésllase con una gala d'entrega de premios, conocíos como los Fruteros de Cristal, n'homenaxe a la primer película asturiana, El robu de fruta, dirixida por Javier Sánchez Manteola en 1905 y tien como fines la difusión y promoción del cine asturianu y de los sos artistes. Sergio G. Sánchez, Teresa Marcos, Santos Hevia, Carmen Rico, Carlos Rico, Alberto Rodríguez de la Fuente, Pablo de María, Xuan Lluis Ruiz, Luis Argeo, Eva Lesmes o Toni Salgot son dalgunos de los ganadores d’ediciones pasaes del Festival de Cine Asturianu.






Préstanos convidavos a los actos del

5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU

que tendrán llugar del 2 al 8 d’abril del 2009 n’Uviéu

martes 7 abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Proyección de los curtiumetraxes finalistes presentaos por María Xesús Rogríguez y Jesús Menéndez. 20,30 h: estrenu de la obra “De rebaxes na sablera” pol Grupu Teatru de Güeñu.
21 h: proyección de los documentales finalistes.

miércoles 8 d’abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Gala de Pieslle, entrega de premios del Festival, presentada por Pepa Martínez y José Manuel García. Actuaciones del Ballet Baidán, Celia González y Pelayu Cuaya. Homenaxe a Lilián de Celis. Proyección de los curtiumetraxes ganadores. 22 hores: estrenu de la obra “El misteriu del pelu roxu” del Grupu Teatru de Güeñu.

ENTRADA LLIBRE A TOLES SESIONES






domingo, 5 de abril de 2009

"Ensin xéneru de duldes" estrénase esti martes 7 nel Filarmónica




“Ensin xéneru de duldes” estrénase esti martes
nel Filarmónica







Esti martes 7 d’abril va estrenase nel teatru Filarmonica d’Uviéu “Ensin xéneru de duldes” el primer documental sobre la transexualidá n’Asturies. L’estrenu d’esta película documental tien llugar nel marcu del 5u Fesival de Cine Asturianu yá qu’esta obra ta nominada pal Premiu al Meyor Documental d’esti añu 2009. Producíu por Xuanxo Mariño, de Worldtv-Europe y con dirección de Xavi Vilareyo, Ensin xéneru de duldes ye un retratu actual del panorama de la transexualidá masculina y femenina n’Asturies. El documental proyectaráse nel Filarmónica a les 21 hores, llueu del estrenu de la obra de teatru “De rebaxes na sablera” a cargu del grupu Teatru de Güeñu. L’asistencia a toles sesiones ye gratuíta.

El 5u Festival de Cine Asturianu presenta esti próximu miércoles 8 d’abril nel Teatru Filarmónica d’Uviéu la Gala de Clausura del Festival onde se concederán los premios del xuráu nesta edición del añu 2009. Durante la Gala rendiráse un emotivu homenaxe a l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esti 5u Festival, qu’entregará los premios principales. La cita ye a partir de les 6 de la tarde. La Gala de Clausura va tar presentada por Pepa Martínez, de la compañía Teatru de Güeñu y por José Manuel García, conocíu y veteranu presentador d’eventos musicales. Nesta Gala del Cine Asturianu cuntaráse coles actuaciones musciales de Celia González y del gaiteru Pelayu Cuaya amás de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que dirixe Amparo Villafruela. Toos tán convidaos a esti eventu irrepetible del cine asturianu onde amás se proyectarán los dos curtiumetraxes ganadores d’esta edición del Festival y a les 10 de la nueche presentaráse un estrenu teatral.


El martes 7 d’abril nel marcu del Teatru Filarmónica a les 6 de la tarde proyectaránse los curtiumetraxes y documentales finalistes y el miércoles 8 d’abril sedrá la Gala de Pieslle cola entrega de Premios tamién a partir de les 6 de la tarde. Esti añu el Premiu d’Honor ye pa l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis que recibirá un emotivu homenaxe na Gala de Pieslle. El Festival de Cine Asturianu presentará esti añu como novedá dos estrenos teatrales de dos obres breves n’asturianu a cargu de la compañía Teatru de Güeñu, amás de la yá habitual presencia de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que tamién tarán un añu más presentes na Gala d’entrega de premios. Los nominaos al Premiu al Meyor Curtiumetraxe en Castellanu son: Juega conmigo (José Bors, 2004), Ella (Jesús Álvarez, 1999), Propiedad Privada (Ángeles Muñiz, 2006), Salvemos el teatru (Xavi Vilareyo, 2009), Polillas (Pedro Touceda, 2007), Lebensraum (Daniel Valledor, 2007), Normas de la casa (Eva Gallego, 2008), Ingredientes (Rebeca Iglesias, 2007). Los nominaos al Meyor Documental son: Ensin xéneru de duldes (Worldtv-Europe, 2008) y Voces en imágenes (Verité, 2008). Les nominaes a la Meyor Película esti añu son: Oviedo express, La torre de Suso y El orfanato. Los miembros del xuráu daránse a la conocencia enantes de la Gala de Pieslle del Festival que cuntará cola presencia de la mítica actriz asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esta edición del Festival.
Lilián de Celis Collía nació en Fíos, Parres, en 1935 y va rodar como actriz unes 17 películes ente Hespaña y México onde vivió nueve años. Indiscutible reina del cuplé, con una escelente voz de sopranu, a la que munchos consideren la sucesora de la mítica cantante y actriz Raquel Meller, Lilián de Celis trabayó dende 1953 en Radio Madrid nun famosísimu programa de canciones tituláu “Aquellos años del cuplé” onde cola orquesta del maestru Indalecio Cisneros tocando en directu rescató del olvidu abondes canciones que tuvieren yá de moda nos felices años 1920. L’éxitu del programa radiofónicu y de les presentaciones teatrales foi tan grande qu’entamó toa una serie de películes musicales basaes nestes canciones y temes antiguos del cuplé como la famosa película L’últimu cuplé (1957), que nun principiu diba llevar la voz de Lilián de Celis na so banda sonora pero la so negativa a prestar la so voz pa otra actriz fizo cambiar los planes de la película viéndose asina obligada Sara Montiel a cantar los temes d’esta película. El debú de Lilián de Celis nel cine musical paecía asina obligáu y merecíu, faciéndose llueu al añu siguiente como protagonista destacada nuna película pensada especialmente pa ella y dirixida por Mateo Cano y José Luis Merino que llevaría por títulu unu paecíu al famosu programa de Lilián na radio: Aquellos tiempos del cuplé (1958). La película foi mui bien acoyida pol públicu por facer valer nella les versiones musicales de Lilián de Celis, más fieles al estilu orixinal de la “Belle Epoque”, que los arreglos modernizaos fechos pa les películes de Sara Montiel, lo que xeneró llargos debates populares ente los partidarios d’una y d’otra actriz. Llueu rodaría en 1960 Alma aragonesa, Los claveles y en 1961 rodó otres dos películes: Las estrellas, y Júrame. En 1962 entama una xira per Sudamérica instalándose en México durante nueve años onde tamién rodaría delles películes más (Los apuros de dos gallos). Volvió a la so tierra en 1972 rodando en 1975 la película Yo fui el Rey.
El Festival de Cine Asturianu nació'l 27 d'abril del añu 2005 nel auditoriu del Atenéu de Madrid cola idea de celebrar el primer Centenariu del Cine Asturianu. Axuntáronse naquella ocasión figures tan destacaes como Gil Parrondo, Paz Pondal, Xuan Gona, Pedro María Sánchez, Paul Naschy, Julio César Acera o Asución Balaguer, ente otres personalidaes más pa celebrar el nacimientu d'esti Festival de Cine.
Les bases del Festival de Cine Asturianu almiten trabayos en dos estayes principales: obres en llingua asturiana y en cualesquier otra llingua. Al Concursu pueden presentase llargumetraxes, curtiumetraxes, o documentales en cualesquier formatu y duración, siempre que tean realizaos en llingua asturiana, tamién pueden presentase obres de realizadores asturianos o rodaes básicamente n’Asturies o nos territorios del dominiu llingüísticu del asturianu en cualesquier llingua. El Festival de Cine Asturianu celébrase añalmente y piésllase con una gala d'entrega de premios, conocíos como los Fruteros de Cristal, n'homenaxe a la primer película asturiana, El robu de fruta, dirixida por Javier Sánchez Manteola en 1905 y tien como fines la difusión y promoción del cine asturianu y de los sos artistes. Sergio G. Sánchez, Teresa Marcos, Santos Hevia, Carmen Rico, Carlos Rico, Alberto Rodríguez de la Fuente, Pablo de María, Xuan Lluis Ruiz, Luis Argeo, Eva Lesmes o Toni Salgot son dalgunos de los ganadores d’ediciones pasaes del Festival de Cine Asturianu.







Préstanos convidavos a los actos del

5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU

que tendrán llugar del 2 al 8 d’abril del 2009 n’Uviéu

martes 7 abril:
18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Proyección de los curtiumetraxes finalistes presentaos por María Xesús Rogríguez y Jesús Menéndez. 20,30 h: estrenu de la obra “De rebaxes na sablera” pol Grupu Teatru de Güeñu.
21 h: proyección de los documentales finalistes.




miércoles 8 d’abril:
18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Gala de Pieslle, entrega de premios del Festival, presentada por Pepa Martínez y José Manuel García. Actuaciones del Ballet Baidán, Celia González y Pelayu Cuaya. Homenaxe a Lilián de Celis. Proyección de los curtiumetraxes ganadores. 22 hores: estrenu de la obra “El misteriu del pelu roxu” del Grupu Teatru de Güeñu.

ENTRADA LLIBRE A TOLES SESIONES

sábado, 4 de abril de 2009

Pepa Martínez y José Manuel García presentarán la Gala del Cine Asturianu


Pepa Martínez y José Manuel García presentarán
la Gala del Cine Asturianu

El 5u Festival de Cine Asturianu presenta esti próximu miércoles 8 d’abril nel Teatru Filarmónica d’Uviéu la Gala de Clausura del Festival onde se concederán los premios del xuráu nesta edición del añu 2009. Durante la Gala rendiráse un emotivu homenaxe a l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esti 5u Festival, qu’entregará los premios principales. La cita ye a partir de les 6 de la tarde. La Gala de Clausura va tar presentada por Pepa Martínez, de la compañía Teatru de Güeñu y por José Manuel García, conocíu y veteranu presentador d’eventos musicales. Nesta Gala del Cine Asturianu cuntaráse coles actuaciones musciales de Celia González y del gaiteru Pelayu Cuaya amás de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que dirixe Amparo Villafruela. Toos tán convidaos a esti eventu irrepetible del cine asturianu onde amás se proyectarán los dos curtiumetraxes ganadores d’esta edición del Festival y a les 10 de la neuche presetnaráse un estrenu teatral.


El 7 d’abril nel marcu del Teatru Filarmónica a les 6 de la tarde proyectaránse los curtiumetraxes y documentales finalistes y el miércoles 8 d’abril sedrá la Gala de Pieslle cola entrega de Premios también a partir de les 6 de la tarde. Esti añu el Premiu d’Honor ye pa l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis que recibirá un emotivu homenaxe na Gala de Pieslle. El Festival de Cine Asturianu presentará esti añu como novedá dos estrenos teatrales de dos obres breves n’asturianu a cargu de la compañía Teatru de Güeñu, amás de la yá habitual presencia de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que tamién tarán un añu más presentes na Gala d’entrega de premios. Los nominaos al Premiu al Meyor Curtiumetraxe en Castellanu son: Juega conmigo (José Bors, 2004), Ella (Jesús Álvarez, 1999), Propiedad Privada (Ángeles Muñiz, 2006), Salvemos el teatru (Xavi Vilareyo, 2009), Polillas (Pedro Touceda, 2007), Lebensraum (Daniel Valledor, 2007), Normas de la casa (Eva Gallego, 2008), Ingredientes (Rebeca Iglesias, 2007). Los nominaos al Meyor Documental son: Ensin xéneru de duldes (Worldtv-Europe, 2008) y Voces en imágenes (Verité, 2008). Les nominaes a la Meyor Película esti añu son: Oviedo express, La torre de Suso y El orfanato. Los miembros del xuráu daránse a la conocencia enantes de la Gala de Pieslle del Festival que cuntará cola presencia de la mítica actriz asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esta edición del Festival.
Lilián de Celis Collía nació en Fíos, Parres, en 1935 y va rodar como actriz unes 17 películes ente Hespaña y México onde vivió nueve años. Indiscutible reina del cuplé, con una escelente voz de sopranu, a la que munchos consideren la sucesora de la mítica cantante y actriz Raquel Meller, Lilián de Celis trabayó dende 1953 en Radio Madrid nun famosísimu programa de canciones tituláu “Aquellos años del cuplé” onde cola orquesta del maestru Indalecio Cisneros tocando en directu rescató del olvidu abondes canciones que tuvieren yá de moda nos felices años 1920. L’éxitu del programa radiofónicu y de les presentaciones teatrales foi tan grande qu’entamó toa una serie de películes musicales basaes nestes canciones y temes antiguos del cuplé como la famosa película L’últimu cuplé (1957), que nun principiu diba llevar la voz de Lilián de Celis na so banda sonora pero la so negativa a prestar la so voz pa otra actriz fizo cambiar los planes de la película viéndose asina obligada Sara Montiel a cantar los temes d’esta película. El debú de Lilián de Celis nel cine musical paecía asina obligáu y merecíu, faciéndose llueu al añu siguiente como protagonista destacada nuna película pensada especialmente pa ella y dirixida por Mateo Cano y José Luis Merino que llevaría por títulu unu paecíu al famosu programa de Lilián na radio: Aquellos tiempos del cuplé (1958). La película foi mui bien acoyida pol públicu por facer valer nella les versiones musicales de Lilián de Celis, más fieles al estilu orixinal de la “Belle Epoque”, que los arreglos modernizaos fechos pa les películes de Sara Montiel, lo que xeneró llargos debates populares ente los partidarios d’una y d’otra actriz. Llueu rodaría en 1960 Alma aragonesa, Los claveles y en 1961 rodó otres dos películes: Las estrellas, y Júrame. En 1962 entama una xira per Sudamérica instalándose en México durante nueve años onde tamién rodaría delles películes más (Los apuros de dos gallos). Volvió a la so tierra en 1972 rodando en 1975 la película Yo fui el Rey.
El Festival de Cine Asturianu nació'l 27 d'abril del añu 2005 nel auditoriu del Atenéu de Madrid cola idea de celebrar el primer Centenariu del Cine Asturianu. Axuntáronse naquella ocasión figures tan destacaes como Gil Parrondo, Paz Pondal, Xuan Gona, Pedro María Sánchez, Paul Naschy, Julio César Acera o Asución Balaguer, ente otres personalidaes más pa celebrar el nacimientu d'esti Festival de Cine.
Les bases del Festival de Cine Asturianu almiten trabayos en dos estayes principales: obres en llingua asturiana y en cualesquier otra llingua. Al Concursu pueden presentase llargumetraxes, curtiumetraxes, o documentales en cualesquier formatu y duración, siempre que tean realizaos en llingua asturiana, tamién pueden presentase obres de realizadores asturianos o rodaes básicamente n’Asturies o nos territorios del dominiu llingüísticu del asturianu en cualesquier llingua. El Festival de Cine Asturianu celébrase añalmente y piésllase con una gala d'entrega de premios, conocíos como los Fruteros de Cristal, n'homenaxe a la primer película asturiana, El robu de fruta, dirixida por Javier Sánchez Manteola en 1905 y tien como fines la difusión y promoción del cine asturianu y de los sos artistes. Sergio G. Sánchez, Teresa Marcos, Santos Hevia, Carmen Rico, Carlos Rico, Alberto Rodríguez de la Fuente, Pablo de María, Xuan Lluis Ruiz, Luis Argeo, Eva Lesmes o Toni Salgot son dalgunos de los ganadores d’ediciones pasaes del Festival de Cine Asturianu.






Préstanos convidavos a los actos del

5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU

que tendrán llugar del 2 al 8 d’abril del 2009 n’Uviéu

martes 7 abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Proyección de los curtiumetraxes finalistes presentaos por María Xesús Rogríguez y Jesús Menéndez. 20,30 h: estrenu de la obra “De rebaxes na sablera” pol Grupu Teatru de Güeñu.
21 h: proyección de los documentales finalistes.

miércoles 8 d’abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Gala de Pieslle, entrega de premios del Festival, presentada por Pepa Martínez y José Manuel García. Actuaciones del Ballet Baidán, Celia González y Pelayu Cuaya. Homenaxe a Lilián de Celis. Proyección de los curtiumetraxes ganadores. 22 hores: estrenu de la obra “El misteriu del pelu roxu” del Grupu Teatru de Güeñu.

ENTRADA LLIBRE A TOLES SESIONES