lunes, 6 de abril de 2009

El 5u Festival de Cine Asturianu premia a Lilián de Celis


El 5u Festival de Cine Asturianu
premia a Lilián de Celis



El 5u Festival de Cine Asturianu presenta esti próximu miércoles 8 d’abril nel Teatru Filarmónica d’Uviéu la Gala de Clausura del Festival onde se concederán los premios del xuráu nesta edición del añu 2009. Durante la Gala rendiráse un emotivu homenaxe a l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esti 5u Festival, qu’entregará los premios principales. La cita ye a partir de les 6 de la tarde. La Gala de Clausura va tar presentada por Pepa Martínez, de la compañía Teatru de Güeñu y por José Manuel García, conocíu y veteranu presentador d’eventos musicales. Nesta Gala del Cine Asturianu cuntaráse coles actuaciones musciales de Celia González y del gaiteru Pelayu Cuaya amás de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que dirixe Amparo Villafruela. Toos tán convidaos a esti eventu irrepetible del cine asturianu onde amás se proyectarán los dos curtiumetraxes ganadores d’esta edición del Festival y a les 10 de la nueche presentaráse un estrenu teatral.


El martes 7 d’abril nel marcu del Teatru Filarmónica proyectaránse los curtiumetraxes y documentales finalistes tamién a partir de les 6 de la tarde. Esti añu el Premiu d’Honor ye pa l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis que recibirá un emotivu homenaxe na Gala de Pieslle. El Festival de Cine Asturianu presentará esti añu como novedá dos estrenos teatrales de dos obres breves n’asturianu a cargu de la compañía Teatru de Güeñu, amás de la yá habitual presencia de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que tamién tarán un añu más presentes na Gala d’entrega de premios. Los nominaos al Premiu al Meyor Curtiumetraxe en Castellanu son: Juega conmigo (José Bors, 2004), Ella (Jesús Álvarez, 1999), Propiedad Privada (Ángeles Muñiz, 2006), Salvemos el teatru (Xavi Vilareyo, 2009), Polillas (Pedro Touceda, 2007), Lebensraum (Daniel Valledor, 2007), Normas de la casa (Eva Gallego, 2008), Ingredientes (Rebeca Iglesias, 2007). Los nominaos al Meyor Documental son: Ensin xéneru de duldes (Worldtv-Europe, 2008) y Voces en imágenes (Verité, 2008). Les nominaes a la Meyor Película esti añu son: Oviedo express, La torre de Suso y El orfanato. Los miembros del xuráu nesta edición fueron: Illán Gonzali, espertu en realización y postproducción audiovisual; Ana Cárdenas, documentalista de cine y televisión que trabayó pa la Filmoteca Hespañola y Sara López, ex-programadora de festivales de cine en Madrid. La Gala de Pieslle del Festival cuntará cola presencia de la mítica actriz asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esta edición del Festival.
Lilián de Celis Collía nació en Fíos, Parres, en 1935 y va rodar como actriz unes 17 películes ente Hespaña y México onde vivió nueve años. Indiscutible reina del cuplé, con una escelente voz de sopranu, a la que munchos consideren la sucesora de la mítica cantante y actriz Raquel Meller, Lilián de Celis trabayó dende 1953 en Radio Madrid nun famosísimu programa de canciones tituláu “Aquellos años del cuplé” onde cola orquesta del maestru Indalecio Cisneros tocando en directu rescató del olvidu abondes canciones que tuvieren yá de moda nos felices años 1920. L’éxitu del programa radiofónicu y de les presentaciones teatrales foi tan grande qu’entamó toa una serie de películes musicales basaes nestes canciones y temes antiguos del cuplé como la famosa película L’últimu cuplé (1957), que nun principiu diba llevar la voz de Lilián de Celis na so banda sonora pero la so negativa a prestar la so voz pa otra actriz fizo cambiar los planes de la película viéndose asina obligada Sara Montiel a cantar los temes d’esta película. El debú de Lilián de Celis nel cine musical paecía asina obligáu y merecíu, faciéndose llueu al añu siguiente como protagonista destacada nuna película pensada especialmente pa ella y dirixida por Mateo Cano y José Luis Merino que llevaría por títulu unu paecíu al famosu programa de Lilián na radio: Aquellos tiempos del cuplé (1958). La película foi mui bien acoyida pol públicu por facer valer nella les versiones musicales de Lilián de Celis, más fieles al estilu orixinal de la “Belle Epoque”, que los arreglos modernizaos fechos pa les películes de Sara Montiel, lo que xeneró llargos debates populares ente los partidarios d’una y d’otra actriz. Llueu rodaría en 1960 Alma aragonesa, Los claveles y en 1961 rodó otres dos películes: Las estrellas, y Júrame. En 1962 entama una xira per Sudamérica instalándose en México durante nueve años onde tamién rodaría delles películes más (Los apuros de dos gallos). Volvió a la so tierra en 1972 rodando en 1975 la película Yo fui el Rey.
El Festival de Cine Asturianu nació'l 27 d'abril del añu 2005 nel auditoriu del Atenéu de Madrid cola idea de celebrar el primer Centenariu del Cine Asturianu. Axuntáronse naquella ocasión figures tan destacaes como Gil Parrondo, Paz Pondal, Xuan Gona, Pedro María Sánchez, Paul Naschy, Julio César Acera o Asución Balaguer, ente otres personalidaes más pa celebrar el nacimientu d'esti Festival de Cine.
Les bases del Festival de Cine Asturianu almiten trabayos en dos estayes principales: obres en llingua asturiana y en cualesquier otra llingua. Al Concursu pueden presentase llargumetraxes, curtiumetraxes, o documentales en cualesquier formatu y duración, siempre que tean realizaos en llingua asturiana, tamién pueden presentase obres de realizadores asturianos o rodaes básicamente n’Asturies o nos territorios del dominiu llingüísticu del asturianu en cualesquier llingua. El Festival de Cine Asturianu celébrase añalmente y piésllase con una gala d'entrega de premios, conocíos como los Fruteros de Cristal, n'homenaxe a la primer película asturiana, El robu de fruta, dirixida por Javier Sánchez Manteola en 1905 y tien como fines la difusión y promoción del cine asturianu y de los sos artistes. Sergio G. Sánchez, Teresa Marcos, Santos Hevia, Carmen Rico, Carlos Rico, Alberto Rodríguez de la Fuente, Pablo de María, Xuan Lluis Ruiz, Luis Argeo, Eva Lesmes o Toni Salgot son dalgunos de los ganadores d’ediciones pasaes del Festival de Cine Asturianu.






Préstanos convidavos a los actos del

5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU

que tendrán llugar del 2 al 8 d’abril del 2009 n’Uviéu

martes 7 abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Proyección de los curtiumetraxes finalistes presentaos por María Xesús Rogríguez y Jesús Menéndez. 20,30 h: estrenu de la obra “De rebaxes na sablera” pol Grupu Teatru de Güeñu.
21 h: proyección de los documentales finalistes.

miércoles 8 d’abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Gala de Pieslle, entrega de premios del Festival, presentada por Pepa Martínez y José Manuel García. Actuaciones del Ballet Baidán, Celia González y Pelayu Cuaya. Homenaxe a Lilián de Celis. Proyección de los curtiumetraxes ganadores. 22 hores: estrenu de la obra “El misteriu del pelu roxu” del Grupu Teatru de Güeñu.

ENTRADA LLIBRE A TOLES SESIONES






domingo, 5 de abril de 2009

"Ensin xéneru de duldes" estrénase esti martes 7 nel Filarmónica




“Ensin xéneru de duldes” estrénase esti martes
nel Filarmónica







Esti martes 7 d’abril va estrenase nel teatru Filarmonica d’Uviéu “Ensin xéneru de duldes” el primer documental sobre la transexualidá n’Asturies. L’estrenu d’esta película documental tien llugar nel marcu del 5u Fesival de Cine Asturianu yá qu’esta obra ta nominada pal Premiu al Meyor Documental d’esti añu 2009. Producíu por Xuanxo Mariño, de Worldtv-Europe y con dirección de Xavi Vilareyo, Ensin xéneru de duldes ye un retratu actual del panorama de la transexualidá masculina y femenina n’Asturies. El documental proyectaráse nel Filarmónica a les 21 hores, llueu del estrenu de la obra de teatru “De rebaxes na sablera” a cargu del grupu Teatru de Güeñu. L’asistencia a toles sesiones ye gratuíta.

El 5u Festival de Cine Asturianu presenta esti próximu miércoles 8 d’abril nel Teatru Filarmónica d’Uviéu la Gala de Clausura del Festival onde se concederán los premios del xuráu nesta edición del añu 2009. Durante la Gala rendiráse un emotivu homenaxe a l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esti 5u Festival, qu’entregará los premios principales. La cita ye a partir de les 6 de la tarde. La Gala de Clausura va tar presentada por Pepa Martínez, de la compañía Teatru de Güeñu y por José Manuel García, conocíu y veteranu presentador d’eventos musicales. Nesta Gala del Cine Asturianu cuntaráse coles actuaciones musciales de Celia González y del gaiteru Pelayu Cuaya amás de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que dirixe Amparo Villafruela. Toos tán convidaos a esti eventu irrepetible del cine asturianu onde amás se proyectarán los dos curtiumetraxes ganadores d’esta edición del Festival y a les 10 de la nueche presentaráse un estrenu teatral.


El martes 7 d’abril nel marcu del Teatru Filarmónica a les 6 de la tarde proyectaránse los curtiumetraxes y documentales finalistes y el miércoles 8 d’abril sedrá la Gala de Pieslle cola entrega de Premios tamién a partir de les 6 de la tarde. Esti añu el Premiu d’Honor ye pa l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis que recibirá un emotivu homenaxe na Gala de Pieslle. El Festival de Cine Asturianu presentará esti añu como novedá dos estrenos teatrales de dos obres breves n’asturianu a cargu de la compañía Teatru de Güeñu, amás de la yá habitual presencia de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que tamién tarán un añu más presentes na Gala d’entrega de premios. Los nominaos al Premiu al Meyor Curtiumetraxe en Castellanu son: Juega conmigo (José Bors, 2004), Ella (Jesús Álvarez, 1999), Propiedad Privada (Ángeles Muñiz, 2006), Salvemos el teatru (Xavi Vilareyo, 2009), Polillas (Pedro Touceda, 2007), Lebensraum (Daniel Valledor, 2007), Normas de la casa (Eva Gallego, 2008), Ingredientes (Rebeca Iglesias, 2007). Los nominaos al Meyor Documental son: Ensin xéneru de duldes (Worldtv-Europe, 2008) y Voces en imágenes (Verité, 2008). Les nominaes a la Meyor Película esti añu son: Oviedo express, La torre de Suso y El orfanato. Los miembros del xuráu daránse a la conocencia enantes de la Gala de Pieslle del Festival que cuntará cola presencia de la mítica actriz asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esta edición del Festival.
Lilián de Celis Collía nació en Fíos, Parres, en 1935 y va rodar como actriz unes 17 películes ente Hespaña y México onde vivió nueve años. Indiscutible reina del cuplé, con una escelente voz de sopranu, a la que munchos consideren la sucesora de la mítica cantante y actriz Raquel Meller, Lilián de Celis trabayó dende 1953 en Radio Madrid nun famosísimu programa de canciones tituláu “Aquellos años del cuplé” onde cola orquesta del maestru Indalecio Cisneros tocando en directu rescató del olvidu abondes canciones que tuvieren yá de moda nos felices años 1920. L’éxitu del programa radiofónicu y de les presentaciones teatrales foi tan grande qu’entamó toa una serie de películes musicales basaes nestes canciones y temes antiguos del cuplé como la famosa película L’últimu cuplé (1957), que nun principiu diba llevar la voz de Lilián de Celis na so banda sonora pero la so negativa a prestar la so voz pa otra actriz fizo cambiar los planes de la película viéndose asina obligada Sara Montiel a cantar los temes d’esta película. El debú de Lilián de Celis nel cine musical paecía asina obligáu y merecíu, faciéndose llueu al añu siguiente como protagonista destacada nuna película pensada especialmente pa ella y dirixida por Mateo Cano y José Luis Merino que llevaría por títulu unu paecíu al famosu programa de Lilián na radio: Aquellos tiempos del cuplé (1958). La película foi mui bien acoyida pol públicu por facer valer nella les versiones musicales de Lilián de Celis, más fieles al estilu orixinal de la “Belle Epoque”, que los arreglos modernizaos fechos pa les películes de Sara Montiel, lo que xeneró llargos debates populares ente los partidarios d’una y d’otra actriz. Llueu rodaría en 1960 Alma aragonesa, Los claveles y en 1961 rodó otres dos películes: Las estrellas, y Júrame. En 1962 entama una xira per Sudamérica instalándose en México durante nueve años onde tamién rodaría delles películes más (Los apuros de dos gallos). Volvió a la so tierra en 1972 rodando en 1975 la película Yo fui el Rey.
El Festival de Cine Asturianu nació'l 27 d'abril del añu 2005 nel auditoriu del Atenéu de Madrid cola idea de celebrar el primer Centenariu del Cine Asturianu. Axuntáronse naquella ocasión figures tan destacaes como Gil Parrondo, Paz Pondal, Xuan Gona, Pedro María Sánchez, Paul Naschy, Julio César Acera o Asución Balaguer, ente otres personalidaes más pa celebrar el nacimientu d'esti Festival de Cine.
Les bases del Festival de Cine Asturianu almiten trabayos en dos estayes principales: obres en llingua asturiana y en cualesquier otra llingua. Al Concursu pueden presentase llargumetraxes, curtiumetraxes, o documentales en cualesquier formatu y duración, siempre que tean realizaos en llingua asturiana, tamién pueden presentase obres de realizadores asturianos o rodaes básicamente n’Asturies o nos territorios del dominiu llingüísticu del asturianu en cualesquier llingua. El Festival de Cine Asturianu celébrase añalmente y piésllase con una gala d'entrega de premios, conocíos como los Fruteros de Cristal, n'homenaxe a la primer película asturiana, El robu de fruta, dirixida por Javier Sánchez Manteola en 1905 y tien como fines la difusión y promoción del cine asturianu y de los sos artistes. Sergio G. Sánchez, Teresa Marcos, Santos Hevia, Carmen Rico, Carlos Rico, Alberto Rodríguez de la Fuente, Pablo de María, Xuan Lluis Ruiz, Luis Argeo, Eva Lesmes o Toni Salgot son dalgunos de los ganadores d’ediciones pasaes del Festival de Cine Asturianu.







Préstanos convidavos a los actos del

5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU

que tendrán llugar del 2 al 8 d’abril del 2009 n’Uviéu

martes 7 abril:
18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Proyección de los curtiumetraxes finalistes presentaos por María Xesús Rogríguez y Jesús Menéndez. 20,30 h: estrenu de la obra “De rebaxes na sablera” pol Grupu Teatru de Güeñu.
21 h: proyección de los documentales finalistes.




miércoles 8 d’abril:
18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Gala de Pieslle, entrega de premios del Festival, presentada por Pepa Martínez y José Manuel García. Actuaciones del Ballet Baidán, Celia González y Pelayu Cuaya. Homenaxe a Lilián de Celis. Proyección de los curtiumetraxes ganadores. 22 hores: estrenu de la obra “El misteriu del pelu roxu” del Grupu Teatru de Güeñu.

ENTRADA LLIBRE A TOLES SESIONES

sábado, 4 de abril de 2009

Pepa Martínez y José Manuel García presentarán la Gala del Cine Asturianu


Pepa Martínez y José Manuel García presentarán
la Gala del Cine Asturianu

El 5u Festival de Cine Asturianu presenta esti próximu miércoles 8 d’abril nel Teatru Filarmónica d’Uviéu la Gala de Clausura del Festival onde se concederán los premios del xuráu nesta edición del añu 2009. Durante la Gala rendiráse un emotivu homenaxe a l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esti 5u Festival, qu’entregará los premios principales. La cita ye a partir de les 6 de la tarde. La Gala de Clausura va tar presentada por Pepa Martínez, de la compañía Teatru de Güeñu y por José Manuel García, conocíu y veteranu presentador d’eventos musicales. Nesta Gala del Cine Asturianu cuntaráse coles actuaciones musciales de Celia González y del gaiteru Pelayu Cuaya amás de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que dirixe Amparo Villafruela. Toos tán convidaos a esti eventu irrepetible del cine asturianu onde amás se proyectarán los dos curtiumetraxes ganadores d’esta edición del Festival y a les 10 de la neuche presetnaráse un estrenu teatral.


El 7 d’abril nel marcu del Teatru Filarmónica a les 6 de la tarde proyectaránse los curtiumetraxes y documentales finalistes y el miércoles 8 d’abril sedrá la Gala de Pieslle cola entrega de Premios también a partir de les 6 de la tarde. Esti añu el Premiu d’Honor ye pa l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis que recibirá un emotivu homenaxe na Gala de Pieslle. El Festival de Cine Asturianu presentará esti añu como novedá dos estrenos teatrales de dos obres breves n’asturianu a cargu de la compañía Teatru de Güeñu, amás de la yá habitual presencia de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que tamién tarán un añu más presentes na Gala d’entrega de premios. Los nominaos al Premiu al Meyor Curtiumetraxe en Castellanu son: Juega conmigo (José Bors, 2004), Ella (Jesús Álvarez, 1999), Propiedad Privada (Ángeles Muñiz, 2006), Salvemos el teatru (Xavi Vilareyo, 2009), Polillas (Pedro Touceda, 2007), Lebensraum (Daniel Valledor, 2007), Normas de la casa (Eva Gallego, 2008), Ingredientes (Rebeca Iglesias, 2007). Los nominaos al Meyor Documental son: Ensin xéneru de duldes (Worldtv-Europe, 2008) y Voces en imágenes (Verité, 2008). Les nominaes a la Meyor Película esti añu son: Oviedo express, La torre de Suso y El orfanato. Los miembros del xuráu daránse a la conocencia enantes de la Gala de Pieslle del Festival que cuntará cola presencia de la mítica actriz asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esta edición del Festival.
Lilián de Celis Collía nació en Fíos, Parres, en 1935 y va rodar como actriz unes 17 películes ente Hespaña y México onde vivió nueve años. Indiscutible reina del cuplé, con una escelente voz de sopranu, a la que munchos consideren la sucesora de la mítica cantante y actriz Raquel Meller, Lilián de Celis trabayó dende 1953 en Radio Madrid nun famosísimu programa de canciones tituláu “Aquellos años del cuplé” onde cola orquesta del maestru Indalecio Cisneros tocando en directu rescató del olvidu abondes canciones que tuvieren yá de moda nos felices años 1920. L’éxitu del programa radiofónicu y de les presentaciones teatrales foi tan grande qu’entamó toa una serie de películes musicales basaes nestes canciones y temes antiguos del cuplé como la famosa película L’últimu cuplé (1957), que nun principiu diba llevar la voz de Lilián de Celis na so banda sonora pero la so negativa a prestar la so voz pa otra actriz fizo cambiar los planes de la película viéndose asina obligada Sara Montiel a cantar los temes d’esta película. El debú de Lilián de Celis nel cine musical paecía asina obligáu y merecíu, faciéndose llueu al añu siguiente como protagonista destacada nuna película pensada especialmente pa ella y dirixida por Mateo Cano y José Luis Merino que llevaría por títulu unu paecíu al famosu programa de Lilián na radio: Aquellos tiempos del cuplé (1958). La película foi mui bien acoyida pol públicu por facer valer nella les versiones musicales de Lilián de Celis, más fieles al estilu orixinal de la “Belle Epoque”, que los arreglos modernizaos fechos pa les películes de Sara Montiel, lo que xeneró llargos debates populares ente los partidarios d’una y d’otra actriz. Llueu rodaría en 1960 Alma aragonesa, Los claveles y en 1961 rodó otres dos películes: Las estrellas, y Júrame. En 1962 entama una xira per Sudamérica instalándose en México durante nueve años onde tamién rodaría delles películes más (Los apuros de dos gallos). Volvió a la so tierra en 1972 rodando en 1975 la película Yo fui el Rey.
El Festival de Cine Asturianu nació'l 27 d'abril del añu 2005 nel auditoriu del Atenéu de Madrid cola idea de celebrar el primer Centenariu del Cine Asturianu. Axuntáronse naquella ocasión figures tan destacaes como Gil Parrondo, Paz Pondal, Xuan Gona, Pedro María Sánchez, Paul Naschy, Julio César Acera o Asución Balaguer, ente otres personalidaes más pa celebrar el nacimientu d'esti Festival de Cine.
Les bases del Festival de Cine Asturianu almiten trabayos en dos estayes principales: obres en llingua asturiana y en cualesquier otra llingua. Al Concursu pueden presentase llargumetraxes, curtiumetraxes, o documentales en cualesquier formatu y duración, siempre que tean realizaos en llingua asturiana, tamién pueden presentase obres de realizadores asturianos o rodaes básicamente n’Asturies o nos territorios del dominiu llingüísticu del asturianu en cualesquier llingua. El Festival de Cine Asturianu celébrase añalmente y piésllase con una gala d'entrega de premios, conocíos como los Fruteros de Cristal, n'homenaxe a la primer película asturiana, El robu de fruta, dirixida por Javier Sánchez Manteola en 1905 y tien como fines la difusión y promoción del cine asturianu y de los sos artistes. Sergio G. Sánchez, Teresa Marcos, Santos Hevia, Carmen Rico, Carlos Rico, Alberto Rodríguez de la Fuente, Pablo de María, Xuan Lluis Ruiz, Luis Argeo, Eva Lesmes o Toni Salgot son dalgunos de los ganadores d’ediciones pasaes del Festival de Cine Asturianu.






Préstanos convidavos a los actos del

5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU

que tendrán llugar del 2 al 8 d’abril del 2009 n’Uviéu

martes 7 abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Proyección de los curtiumetraxes finalistes presentaos por María Xesús Rogríguez y Jesús Menéndez. 20,30 h: estrenu de la obra “De rebaxes na sablera” pol Grupu Teatru de Güeñu.
21 h: proyección de los documentales finalistes.

miércoles 8 d’abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Gala de Pieslle, entrega de premios del Festival, presentada por Pepa Martínez y José Manuel García. Actuaciones del Ballet Baidán, Celia González y Pelayu Cuaya. Homenaxe a Lilián de Celis. Proyección de los curtiumetraxes ganadores. 22 hores: estrenu de la obra “El misteriu del pelu roxu” del Grupu Teatru de Güeñu.

ENTRADA LLIBRE A TOLES SESIONES


viernes, 3 de abril de 2009

Teatru de Güeñu estrena dos obres nel Filharmónica


Teatru de Güeñu estrena dos obres nel Filharmónica


La compañía Teatru de Güeñu va estrenar la selmana que vien dos obres de teatru inédites. La cita va ser los próximos díes 7 y 8 d’abril del 2009 nel Teatru Filharmónica dientro de les gales d’exhibición y pieslle del 5u Festival de Cine Asturianu. El martes 7 d’abril a les 8,30 la tarde Teatru de Güeñu estrenará la obra “De rebaxes na sablera” del escritor mierense Xaviel Vilareyo cola interpretación de los actores y actrices Dilia Pinto, Merce Santovenia y Pepe Santovenia. El miércoles 8 d’abril a les 10 de la nueche y llueu de la gala d’entrega de premios del 5u Festival de Cine Asturianu estrenaráse la obra “El misteriu del pelu roxu”, tamién orixinal de Xaviel Vilareyo coles interpretaciones d’Elena García, Moisés Díaz, Álvaro Santovenia y Emilio Castelar. Teatru de Güeñu ye una compañía de teatru asturianu non profesional, con dellos años yá d’historia teatral con una trayectoria de gran éxitu popular. La compañía ta allugada nel pueblu de Güeñu, candidatu a Pueblu Exemplar d’Asturies del 2009. Les funciones que van representar nel Teatru Filarmónica d’Uviéu son dafechu gratuítes nun siendo necesario sacar entrada p’acudir a les representaciones.








Préstanos convidavos a los actos del

5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU

que tendrán llugar del 2 al 8 d’abril del 2009 n’Uviéu

martes 7 abril:
18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Proyección de los curtiumetraxes finalistes presentaos por María Xesús Rogríguez y Jesús Menéndez. 20,30 h: estrenu de la obra “De rebaxes na sablera” pol Grupu Teatru de Güeñu.
21 h: proyección de los documentales finalistes.


miércoles 8 d’abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Gala de Pieslle, entrega de premios del Festival, presentada por Pepa Martínez y Jesús Piquero. Actuaciones del Ballet Baidán, Celia González y Pelayu Cuaya. Homenaxe a Lilián de Celis. Proyección de los curtiumetraxes ganadores. 22 hores: estrenu de la obra “El misteriu del pelu roxu” del Grupu Teatru de Güeñu.

ENTRADA LLIBRE A TOLES SESIONES

jueves, 2 de abril de 2009

Presentación del 5u Festival de Cine Asturianu




Presentación del 5u Festival de Cine Asturianu



Esti xueves 2 d’abril tuvo llugar n’Uviéu la presentación del 5u Festival de Cine Asturianu. Los nominaos al Premiu al Meyor Curtiumetraxe en Castellanu son: Juega conmigo (José Bors, 2004), Ella (Jesús Álvarez, 1999), Propiedad Privada (Ángeles Muñiz, 2006), Salvemos el teatru (Xavi Vilareyo, 2009), Polillas (Pedro Touceda, 2007), Lebensraum (Daniel Valledor, 2007), Normas de la casa (Eva Gallego, 2008), Ingredientes (Rebeca Iglesias, 2007). Los nominaos al Meyor Documental son: Ensin xéneru de duldes (Worldtv-Europe, 2008) y Voces en imágenes (Verité, 2008). Les nominaes a la Meyor Película esti añu son: Oviedo express, La torre de Suso y El orfanato. El festival concede premios pa un total d’ocho categorías. Los miembros del xuráu d’esta edición son: Illán Gonzali (Xixón, 1990) espertu en realización y postproducción audiovisual; Ana Cárdenas (Valencia, 1981) documentalista de cine y televisión, trabayó nel Grupu Prisa y na Filmoteca Hespañola, foi productora en curtiumetraxes como “Making up” o “Sara” y últimamente trabayó na serie de quince capítulos pal periódicu “El País” llamada “Sexmundi”; Sara López, (Madrid, 1973) trabayó varios años como programadora del festival Lesgaicinemad ún de los más importantes del mundu nel so xéneru. La Gala de Pieslle del festival cuntará cola presencia de la mítica actriz asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esta quinta edición.

Na presentación del Festival nel Club de Prensa Asturiana d’Uviéu, Alfonso Suárez anunció la creación d’un cluster de cine asturianu onde toles empreses del sector audiovisual, organizaciones y coelctivos relacionaos cola industria del cine n’astureis tengan daqué que dicir. El realizados José Bors reclamó más apoyos por parte de les televisiones a los realizadores asturianos y también se pidió que la empresa y la iniciativa privada apueste por la industria de creación audiovisual, amás dambos realizadores denuncairon lo escaso de los dineros que se dediquen al cine asturianu en comparanza con otres comunidaes asturianes y la nula promoción de los actores y técnicos asturianos yá que l’alministración pública asturiana a la hora de conceder dineros pal cine nun pon como condición que se contraten actores o técnicos asturianos.

El 7 d’abril nel marcu del Teatru Filarmónica proyectaránse los curtiumetraxes y documentales finalistes y el miércoles 8 d’abril sedrá la Gala de Pieslle cola entrega de Premios. Esti añu el Premiu d’Honor ye pa l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis que recibirá un emotivu homenaxe na Gala de Pieslle. El Festival de Cine Asturianu presentará esti añu como novedá dos estrenos teatrales de dos obres breves n’asturianu a cargu de la compañía Teatru de Bueñu, amás de la yá habitual presencia de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que tamién tarán un añu más presentes na Gala d’entrega de premios.





Préstanos convidavos a los actos del

5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU

que tendrán llugar del 2 al 8 d’abril del 2009 n’Uviéu


martes 7 abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Proyección de los curtiumetraxes finalistes presentaos por María Xesús Rogríguez y Jesús Menéndez. 20,30 h: estrenu de la obra “De rebaxes na sablera” pol Grupu Teatru de Güeñu.
21 h: proyección de los documentales finalistes.

miércoles 8 d’abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Gala de Pieslle, entrega de premios del Festival, presentada por Pepa Martínez y Jesús Piquero. Actuaciones del Ballet Baidán, Celia González y Pelayu Cuaya. Homenaxe a Lilián de Celis. Proyección de los curtiumetraxes ganadores. 22 hores: estrenu de la obra “El misteriu del pelu roxu” del Grupu Teatru de Güeñu.

ENTRADA LLIBRE A TOLES SESIONES

miércoles, 1 de abril de 2009

Entama'l 5u Festival de Cine Asturianu




Lilián de Celis, Premiu d’Honor del
5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU



El 5u Festival de Cine Asturianu yá tien nominaciones pa los premios de la edición d’esti añu 2009. El Festival tendrá llugar n’Uviéu del 6 al 8 d’abril del 2009, cuando se presentarán los directores y obres nominaes a la prensa. El 7 d’abril nel marcu del Teatru Filarmónica proyectaránse los curtiumetraxes y documentales finalistes y el miércoles 8 d’abril sedrá la Gala de Pieslle cola entrega de Premios. Esti añu el Premiu d’Honor ye pa l’actriz y cantante asturiana Lilián de Celis que recibirá un emotivu homenaxe na Gala de Pieslle. El Festival de Cine Asturianu presentará esti añu como novedá dos estrenos teatrales de dos obres breves n’asturianu a cargu de la compañía Teatru de Bueñu, amás de la yá habitual presencia de les coreografíes del Ballet Baidán d’Uviéu que tamién tarán un añu más presentes na Gala d’entrega de premios. Los nominaos al Premiu al Meyor Curtiumetraxe en Castellanu son: Juega conmigo (José Bors, 2004), Ella (Jesús Álvarez, 1999), Propiedad Privada (Ángeles Muñiz, 2006), Salvemos el teatru (Xavi Vilareyo, 2009), Polillas (Pedro Touceda, 2007), Lebensraum (Daniel Valledor, 2007), Normas de la casa (Eva Gallego, 2008), Ingredientes (Rebeca Iglesias, 2007). Los nominaos al Meyor Documental son: Ensin xéneru de duldes (Worldtv-Europe, 2008) y Voces en imágenes (Verité, 2008). Les nominaes a la Meyor Película esti añu son: Oviedo express, La torre de Suso y El orfanato. Los miembros del xuráu daránse a la conocencia enantes de la Gala de Pieslle del Festival que cuntará cola presencia de la mítica actriz asturiana Lilián de Celis, Premiu d’Honor d’esta edición del Festival.Lilián de Celis Collía nació en Fíos, Parres, en 1935 y va rodar como actriz unes 17 películes ente Hespaña y México onde vivió nueve años. Indiscutible reina del cuplé, con una escelente voz de sopranu, a la que munchos consideren la sucesora de la mítica cantante y actriz Raquel Meller, Lilián de Celis trabayó dende 1953 en Radio Madrid nun famosísimu programa de canciones tituláu “Aquellos años del cuplé” onde cola orquesta del maestru Indalecio Cisneros tocando en directu rescató del olvidu abondes canciones que tuvieren yá de moda nos felices años 1920. L’éxitu del programa radiofónicu y de les presentaciones teatrales foi tan grande qu’entamó toa una serie de películes musicales basaes nestes canciones y temes antiguos del cuplé como la famosa película L’últimu cuplé (1957), que nun principiu diba llevar la voz de Lilián de Celis na so banda sonora pero la so negativa a prestar la so voz pa otra actriz fizo cambiar los planes de la película viéndose asina obligada Sara Montiel a cantar los temes d’esta película. El debú de Lilián de Celis nel cine musical paecía asina obligáu y merecíu, faciéndose llueu al añu siguiente como protagonista destacada nuna película pensada especialmente pa ella y dirixida por Mateo Cano y José Luis Merino que llevaría por títulu unu paecíu al famosu programa de Lilián na radio: Aquellos tiempos del cuplé (1958). La película foi mui bien acoyida pol públicu por facer valer nella les versiones musicales de Lilián de Celis, más fieles al estilu orixinal de la “Belle Epoque”, que los arreglos modernizaos fechos pa les películes de Sara Montiel, lo que xeneró llargos debates populares ente los partidarios d’una y d’otra actriz. Llueu rodaría en 1960 Alma aragonesa, Los claveles y en 1961 rodó otres dos películes: Las estrellas, y Júrame. En 1962 entama una xira per Sudamérica instalándose en México durante nueve años onde tamién rodaría delles películes más (Los apuros de dos gallos). Volvió a la so tierra en 1972 rodando en 1975 la película Yo fui el Rey.

El Festival de Cine Asturianu nació'l 27 d'abril del añu 2005 nel auditoriu del Atenéu de Madrid cola idea de celebrar el primer Centenariu del Cine Asturianu. Axuntáronse naquella ocasión figures tan destacaes como Gil Parrondo, Paz Pondal, Xuan Gona, Pedro María Sánchez, Paul Naschy, Julio César Acera o Asución Balaguer, ente otres personalidaes más pa celebrar el nacimientu d'esti Festival de Cine.

Les bases del Festival de Cine Asturianu almiten trabayos en dos estayes principales: obres en llingua asturiana y en cualesquier otra llingua. Al Concursu pueden presentase llargumetraxes, curtiumetraxes, o documentales en cualesquier formatu y duración, siempre que tean realizaos en llingua asturiana, tamién pueden presentase obres de realizadores asturianos o rodaes básicamente n’Asturies o nos territorios del dominiu llingüísticu del asturianu en cualesquier llingua. El Festival de Cine Asturianu celébrase añalmente y piésllase con una gala d'entrega de premios, conocíos como los Fruteros de Cristal, n'homenaxe a la primer película asturiana, El robu de fruta, dirixida por Javier Sánchez Manteola en 1905 y tien como fines la difusión y promoción del cine asturianu y de los sos artistes. Sergio G. Sánchez, Teresa Marcos, Santos Hevia, Carmen Rico, Carlos Rico, Alberto Rodríguez de la Fuente, Pablo de María, Xuan Lluis Ruiz, Luis Argeo, Eva Lesmes o Toni Salgot son dalgunos de los ganadores d’ediciones pasaes del Festival de Cine Asturianu.












Préstanos convidavos a los actos del

5u FESTIVAL DE CINE ASTURIANU


que tendrán llugar del 2 al 8 d’abril del 2009 n’Uviéu

xueves 2 d’abril
: 19 hores, Presentación de los directores y obres nominaes a los premios nel Club de Prensa Asturiana,
c/Calvo Sotelo 7, Uviéu



martes 7 abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Proyección de los curtiumetraxes finalistes presentaos por María Xesús Rogríguez y Jesús Menéndez. 20,30 h: estrenu de la obra “De rebaxes na sablera” pol Grupu Teatru de Güeñu.
21 h: proyección de los documentales finalistes.



miércoles 8 d’abril: 18 hores, TEATRU FILARMÓNICA: Gala de Pieslle, entrega de premios del Festival, presentada por Pepa Martínez y Jesús Piquero. Actuaciones del Ballet Baidán, Celia González y Pelayu Cuaya. Homenaxe a Lilián de Celis. Proyección de los curtiumetraxes ganadores. 22 hores: estrenu de la obra “El misteriu del pelu roxu” del Grupu Teatru de Güeñu.

ENTRADA LLIBRE A TOLES SESIONES

martes, 31 de marzo de 2009

Fonsagrada y Suarna reclamen el derechu a producir faba asturiana



Los conceyos de Burón (Fonsagrada y Negueira), Suarna y Ribeira de Piquín reclamen el so derechu a producir faba asturiana con tola lexitimidá yá que les tierres d'estos conceyos pertenecen al territoriu históricu asturianu y pertenecieron históricamente a la provincia d'Asturies antes de pasar pa la nueva provincia de Lugo en 1834. Asina lo reclamen dellos productores de faba asturiana ante dalgunes protestes d'otros competidores que los acusen de que la so faba nun ye asturiana sinón lucense. Los argumentos históricos y productivos tán del llau d'estos productores de faba asturiana que cultiven nestes tierres de la ribera este del ríu Eo yá que non sólo la faba ye la mesma que la del restu d'Asturies sinón que los terrenos onde esta faba xorrez son históricamente asturianos.